L'estratègia del pacte
El president Artur Mas i Pere Navarro, després de firmar l’acord que permetrà BCN World. /
Malgrat que es tracti d’un fet insòlit --invalida un document fruit de la llibertat d’expressió--, nego el catastrofisme a l’hora de valorar el pronunciament del Tribunal Constitucional sobre la declaració de sobirania del Parlament. Evidentment no és la sentència somiada ni compartida, neguen que siguem un subjecte jurídic i polític --que ho som--, però dóna la raó al Parlament, sense dubte, en una qüestió: la consulta depèn de la voluntat política. Rajoy ja no podrà repetir aquell “ni vull ni puc” amagant-se sota l’ala de la legalitat, perquè l’alt tribunal assegura que el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya té cabuda a la Constitució, i “així ha de constar en la decisió”, diu la sentència.
L’equilibri entre la majoria conservadora i progressista va donar els seus fruits encara que els magistrats votessin en unanimitat, es nega la constitucionalitat d’un procés unilateral però s’entén el dret a decidir com una “aspiració política” a la que es pot arribar a través de la legalitat constitucional, amb respecte als principis de legitimitat democràtica i pluralisme.
La notícia del TC va arribar escassament dues setmanes abans del proper debat al Congrés, dimarts 8 d’abril. L’expedició catalana es trobarà amb una proposta sobre la taula? Montoro vol seduir amb la reforma fiscal, mentre Rubalcaba es distancia de l’estratègia del PP espolsant-se l’etiqueta del front comú. Divergeixen en la forma, però coincideixen en el fons.
La negativa de PP i PSOE --els diputats del PSC inclosos-- està descomptada en aquest procés, és sabut que no hi haurà cessió de competència i el següent pas serà avançar cap a l’escenari de “la consulta tolerada”, via llei catalana. El rumb no es toca. Per això mateix, haurà de destacar la voluntat catalana d’encaixar el procés en el marc constitucional, l’estratègia serà pactista, que no vol dir renunciar a res. Almenys per demostrar, també internacionalment, que Catalunya pretén acordar la consulta tal com s’ha fet al Quebec i Escòcia, i l’estat no. No és “cofoisme” amb la sentència, si no defensar la legalitat de la consulta entorn la via que ha obert el TC, que invalida els arguments de l’informe Margallo i la seva consideració del procés “d’antidemocràtic”.
Els partits majoritaris espanyols hauran de trobar una altra excusa, ja no val el que Saénz de Santamaría va dir aquest mateix cap de setmana, “dialogar és un verb que només es conjuga dins la llei”, ja que el marc legal, tal com han repetit i reiterat constitucionalistes catalans i espanyols, no és inamovible i pot encabir una demanda majoritària dels catalans, que és votar.
BCN WORLD
El pacte CiU-PSC s’ha escenificat al Parlament en el tràmit de la llei de centres recreatius; l’acord és la quadratura del cercle per complaure els interessos de les forces polítiques majoritàries. Per una banda, CiU, i en definitiva el Govern, aconsegueix posar les condicions perquè el complex del grup Veremonte sigui una realitat a la Costa Daurada; el PSC recupera centralitat i compleix amb els barons del territori; i ERC es sent còmode fent oposició a la rebaixa de l’impost dels casinos al 10%. A tots els hi ha anat bé, aquest cop, la sociovergència.
