Interferències
L'escultor de la postguerra
Amb 87 anys, Josep Maria Subirachs va morir ahir a Barcelona malgrat que feia quasi 10 anys que estava apartat de la vida pública a causa d'una lenta malaltia. Tot i que ens falta la perspectiva del temps per poder valorar justament la seva obra, és inqüestionable afirmar que ha estat l'escultor català més rellevant de la generació de la postguerra. El seu llenguatge sempre dual combina la tradició amb la modernitat, el noucentisme amb Henry Moore, la figuració amb l'abstracció, positiu i negatiu, l'home i la dona, la mitologia i l'erotisme. Arranca arrelat a les darreres onades del noucentisme i té el seu punt culminant amb l'experimentació matèrica i formal dels anys 60 i 70, l'informalisme. Es mou en un territori de frontera. Per això és difícil d'etiquetar en un país com el nostre que acostuma a ser estèticament dogmàtic, sense grisos.
La seva obra en espais públics és múltiple i variada. No hi ha cap altre artista més present a Barcelona. Sense comptar les més de 100 escultures que formen part de la façana de la Passió de la Sagrada Família, Subirachs té 70 obres situades en diversos indrets de la ciutat, tot tractant amb el màxim rigor formal i conceptual des d'un passamà fins a una façana, des d'un plafó d'un monument commemoratiu fins a la barana d'un pàrquing al centre de la ciutat.
Recordem algunes obres seves per ordre cronològic: Forma 212 (1957), que es troba a l'entrada de les llars Mundet, al passeig de la Vall d'Hebron. El fris de les Taules de la Llei, a la Facultat de Dret (1959); el mur de formigó de l'edifici Tele-eXpres, del carrer d'Aragó (1966); el fris Barcelona, de l'edifici nou de l'ajuntament, a la plaça de Sant Miquel (1969); Homenatge a Barcelona, a la plaça del Mirador de l'Alcalde, al parc de Montjuïc; Diagonal (1969), formigó policromat, al metro de Barcelona; els relleus Comunicació i Computació, a la cantonada de Francesc Macià (1971); la Porta de Sant Jordi, al Palau del Lloctinent (1975), Matèria-Forma, pedra travertí, a la planta baixa d'aquesta casa, i el monument a Francesc Macià, a la plaça de Catalunya (1991), entre tantes altres.
Notícies relacionadesEntre les obres monumentals de Subrirachs triaria: Al prototip creat per a Montesa, a Esplugues de Llobregat; el monument a Narcís Monturiol, a Barcelona; la capella del Santíssim i l'Homenatge a Ramon Llull, al monestir de Montserrat; L'arquitecte, al call jueu de Girona, i les portes de bronze de la Sagrada Familía.
Subirachs. Un clàssic. Un referent. Un home i un artista que el seu temps encara no ha acabat d'entendre però que la posteritat posarà al lloc que es mereix com ha passat amb tants altres creadors de casa nostra.
