L'Espanya aconfessional
El privilegi es remunta al segle XVIII i explica bé en què consisteix l'Estat «no confessional» de què parla la Constitució. El 1759, una epidèmia de pesta a Màlaga va obligar a suspendre les processons de Setmana Santa. Saltant-se el veto i els murs de la presó, un grup de presos es van amotinar per desfilar amb una imatge de Crist a l'espatlla pels carrers de la ciutat per després tornar al centre. Després de la processó, diu la llegenda, l'epidèmia es va esfumar. I davant el «miracle», Carles III va atorgar una dispensa per a la Cofradía de Nuestro Padre Jesús el Rico de Màlaga: que cada Setmana Santa indultarien un pres que desfilaria amb ells en processó.
Contra tot criteri democràtic, el privilegi ja fa més de dos segles i mig que està en vigor i cada any, sota tots els governs, apareix al BOE un indultBOE per obra i gràcia de la pragmàtica de Carles III i aquesta confraria malaguenya. No és l'única organització catòlica amb el poder del perdó. Aquest any, el Govern ha aprovat 21 indults per Setmana Santa a petició de l'Hermandad de Jesús Cautivo d'Oviedo, de l'Hermandad de Nuestro Padre Jesús Nazareno y María Santísima de La Victoria en Su Pena y Dolor de Baza, de la Real Hermandad de Jesús Atado a la Columna de Terol, de la Fervorosa y Trinitaria Hermandad del Santísimo Sacramento y Cofradía de Nazarenos de nuestro Padre Jesús Cautivo y Rescatado de Sevilla… Totes, com es veu, organitzacions de llarga tradició judicial.
I per Nadal
Notícies relacionadesLa Setmana Santa no és tampoc l'única ocasió en què es barregen aquests dos privilegis anacrònics: els indults i la intervenció de l'Església en l'Estat. L'altra data de l'any amb més indults sol ser el Nadal i, l'any 2000, l'expresident José María Aznar va batre tots els rècords amb l'excusa que el 2000 era any Compostel·là. El llavors ministre de Justícia, Ángel Acebes, va firmar 1.442 indults en un sol diaÁngel Acebes, l'1 de desembre del 2000, argumentant que eren «gestos de clemència amb els penats amb motiu de l'Any Jubilar». Per comparar, el 2013 el Regne Unit únicament va aprovar un indult i va ser a un important científic que es va suïcidar fa 60 anys després de patir una condemna injusta: el matemàtic Alan TuringAlan Turing.
La possibilitat que l'actual Govern reformi els indults -en altres països la mesura no es fa servir amb tanta alegria i és necessari almenys argumentar el perdó- és tan remota com que s'atreveixi a abordar la imprescindible separació entre l'Església i l'Estat, encara pendent. ¿Què es pot esperar d'un Executiu que condecora amb la màxima medalla policial la verge Maria Santíssima de l'Amor? La resposta és fàcil: una reforma de l'avortament com la que proposa Alberto Ruiz-Gallardón.
