La roda
¿Fer més petit el PSC?
Fabian Mohedano, que acaba de ser expulsat de la direcció del seu partit per anar com a públic a un acte d'ERC, deia fa uns mesos: «Qui consideri que si desapareix el PSC hi guanya Catalunya s'equivoca, perquè ha sigut i és un projecte molt important per a aquest país». Hi coincideixo: moltes de les crítiques a aquest partit tenen com a objectiu contribuir a la seva extinció i no són fruit d'un sobtat amor o empatia pel que aquest va representar o representa. No obstant, amb decisions com aquesta -amb una excusa bastant absurda i de difícil comprensió- és el mateix partit el que dóna raons per a la crítica o, fins i tot, per contribuir a la seva irrellevància a Catalunya.
Si el PSC ha estat un projecte important és perquè gent com ell hi estava representada, perquè gent com ell militava en el partit i perquè gent com ell estava a la direcció. Amb la seva expulsió, de fet, han aconseguit l'efecte contrari. Quan dies enrere el Parlament debatia sobre la consulta al Congrés, Mohedano no era a casa seva plorant per sospitar la decisió, sinó a la tribuna de convidats, acollit per altres partits i amb la consegüent atenció mediàtica.
El PSC té un problema per articular el seu projecte, en part, perquè és més complex que les dinàmiques instal·lades en la política catalana. I al PSC hi ha també una polifonia que a vegades distorsiona el seu missatge. ¿Però no és responsabilitat també de la direcció del partit el permanent canvi de criteri? ¿No és també responsabilitat de la direcció del partit no practicar la pedagogia i el diàleg intern que tant reclamen per a tots? Amb aquesta absurda decisió, aquest partit no està fent res més que donar raons als que el critiquen des de fora. I ara ha d'escollir si prefereix seguir escoltant-les des de dins o si, per contra, ha optat definitivament per empetitir-se.
