La mobilitat a Barcelona i el seu finançament

La mobilitat en una aglomeració urbana és fruit de l'activitat econòmica i social que s'hi desenvolupa. L'Administració és responsable de la seva regulació, i ho fa mitjançant les polítiques urbanístiques, les inversions en infraestructures de transport, la provisió d'un determinat nivell d'oferta i qualitat del transport col·lectiu i la fixació dels preus de determinats serveis. Amb aquest marc regulador es produeix un repartiment dels desplaçaments entre les maneres de transport privats, els col·lectius i els no mecanitzats (a peu, en bicicleta).

¿Quins són els problemes de mobilitat a l'àrea metropolitana Barcelona? Els més importants són la contaminació de l'aire generada pels vehicles, el soroll, la baixa participació del transport públic als municipis més allunyats de Barcelona i el finançament del transport públic metropolità. Durant els últims anys la crisi ha fet adormir els problemes de la mobilitat perquè aquesta ha disminuït, però l'esperada recuperació tornarà a posar a sobre la taula vells problemes.

Fins ara el model de mobilitat desenvolupat a Barcelona ha consistit en una oferta de transport públic de qualitat que fes atractiva la seva utilització amb uns preus assequibles i en la fórmula de pagar per aparcar. A més, la capacitat viària es prioritzava en certs carrers (xarxa bàsica) i es penalitzava en uns altres. També en algunes vies s'ha reduït l'espai dedicat als cotxes per ampliar voreres i afavorir els desplaçaments de vianants i bicicletes. Aquest model exitós a la ciutat de Barcelona, on la relació transport públic/transport privat arriba a un elevat 1,83 i on la bicicleta ha tingut un increment notable, pot veure truncada la seva evolució a causa dels problemes de finançament del transport públic urbà i de la falta d'inversions en el transport metropolità.

L'ús del cotxe està molt condicionat pel preu dels combustibles i de l'aparcament, normalment regulat per l'Administració local. Per això sembla inapropiada la concessió d'aparcaments a una societat mixta (de majoria privada) que a la llarga jugarà als seus propis interessos. El camí seria justament el contrari: existint com existeix Barcelona Serveis Municipals (BSM), l'estratègia seria concentrar-hi la gestió dels aparcaments públics més les concessions privades que anessin vencent, amb l'objectiu de tenir en una sola mà aquesta palanca reguladora. Si pel que fos es considerés més eficient una gestió privada, aleshores la solució podria ser un contracte de gestió.

Per una altra banda, el finançament del transport públic apareix com una amenaça certa. Es vol arribar a l'objectiu que l'usuari pagui la meitat del que costa el servei i s'ha de fer front a un deute acumulat superior als 500 milions d'euros. Necessàriament s'ha d'actuar tant per augmentar els ingressos com per reduir les despeses, i en aquest sentit s'han d'abordar algunes reduccions dels costos d'explotació de les empreses operadores. L'increment dels ingressos no ha d'arribar solament dels augments de les tarifes que paguen els usuaris, sinó que pot procedir dels ingressos generats pels aparcaments. Una BSM alliberada de les activitats que no estan lligades a la mobilitat -com així va ser creada- tindria uns elevats beneficis, que podrien ser utilitzats per reconduir els comptes del transport públic.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No és probable que en els pròxims anys vegem grans inversions que permetin incrementar significativament l'oferta del transport públic. No obstant, s'ha d'insistir davant les Administracions competents en la necessitat d'executar actuacions prioritàries com ara la duplicació de la via a Rodalies R-3 fins a Granollers, la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat (línia del Llobregat) fins a la plaça de Francesc Macià, la connexió dels tramvies per la Diagonal i la creació de places d'aparcament a tocar de les estacions de ferrocarril. I en l'àmbit de la gestió i la seguretat, la policia municipal ha de controlar la conducció de les motocicletes per evitar els cada vegada més freqüents accidents en què es veuen involucrats aquest tipus de vehicles.

un recent treball denominat El futur de la mobilitat urbana ha analitzat la realitat de 84 ciutats de tot el món, i Barcelona està en la zona mitjana-alta, però allunyada de les punteres Estocolm o Amsterdam i també per sota de ciutats com Viena o Munic. Per tant, s'ha de seguir treballant per arribar als nivells de sostenibilitat d'aquestes capitals de referència, i això passa indubtablement per potenciar el transport públic (en qualitat i en quantitat en algunes zones) i per la integració entre maneres, i per a això cal  que hi hagi un finançament estable.