La màquina de fer independentistes

Ningú podia pretendre que, després de la llarga espera de la sentència del Tribunal Constitucional que va imposar una retallada política de l'Estatut ratificat a les urnes, no hi hagués una reacció de la ciutadania. ¿Potser es van pensar que les campanyes anticatalanes de José María Aznar i Mariano Rajoy, el boicot al cava, la recollida de firmes als carrers amb consignes espanyolistes ofensives per a Catalunya o la repetida frase acusatòria en la seva boca d'«Espanya es trenca» -dirigida contra els socialistes i el PSC- no tindrien conseqüències?

La maquinària que va posar en marxa la dreta espanyola, els efectes de la crisi i l'estratègia del nacionalisme català d'identificar Espanya com l'enemic causant de tots els mals aprofitant la pèssima imatge que ofereix el Govern corrupte, antisocial i recentralitzador de Rajoy han estat decisius per despertar l'independentisme. En temps durs, el discurs populista dels nacionalismes victimistes va ser sempre un recurs que va mobilitzar la ciutadania a falta d'un projecte amb valors que s'identifiqués amb l'esquerra.

M'agrada viure en un país plural com Espanya, amb tota la seva complexitat, i aprofitar la riquesa de la seva diversitat. I sóc conscient que el paper de l'esquerra és el de defensar els valors cívics que expliquen la unitat al voltant d'un Estat compartit, juntament amb la defensa de l'autogovern per a les nacions sense Estat. Des d'una cultura de convivència i solidaritat, Catalunya va comptar amb l'esforç de tot Espanya per fer la volta al món amb uns brillants Jocs Olímpics o tenir un AVE que connecta Barcelona amb Madrid i França. Per això el sectarisme nacionalista no pot forçar la divisió d'un poble en ple segle XXI, un temps més propi de compartir identitats i governar una sobirania compartida en un món global interdependent.

¿Qui garanteix que una Catalunya independent governada per CiU satisfaria millor les necessitats d'igualtat i felicitat de la ciutadania, amb una política social i fiscal més progressista, o que respectaria la lliure expressió dels que exerceixen identitats compartides? No crec en la bondat d'un viatge ple de riscos.

Els sobiranistes es disputen els electors del PSC, desorientats a falta d'una alternativa de calat i davant les hores baixes del PSOE. Sí, així atrapen els que van recolzar un PSC que va fer de pont i va cohesionar Catalunya i els va fer còmplices d'un repte apassionant que va aconseguir la modernització de totes les seves estructures i ciutats per continuar sent avantguarda de les polítiques innovadores a Espanya i exemple de solidaritat amb els territoris que tant van contribuir amb mà d'obra a la potència de la mateixa Catalunya.

Ningú sap el que donarà de si la porta que ha obert Alfredo Pérez Rubalcaba amb la seva proposta de pactar la reforma de la Constitució, un gest tardà però audaç en ple vendaval recentralitzador. Els que declaren que aquesta via està esgotada menyspreen un procés negociador amb les forces catalanes que podria portar al reconeixement d'Espanya com a Estat plurinacional, amb un model territorial de remarcats principis federals per a un funcionament que garanteixi la cooperació i la solidaritat.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Els que renuncien a intentar negociar l'aprovació, dins del marc constitucional, d'una llei de la claredat com la del Canadà per al cas que siguin necessàries consultes pactades són els mateixos que amenacen que «o hi ha consulta ja o hi haurà insubmissió». Una consulta de doble pregunta que en realitat hauria d'anomenar-se cerimònia de la confusió per a la independència davant l'Espanya que, segons diuen ara, «ens roba».

NeceSsitEm construir un relat en positiu per a Catalunya, i no un relat derrotista com a demostració de desconfiança en la capacitat d'atracció d'un projecte de futur compartit per a l'Estat i reequilibrador en matèria de finançament per als territoris. Un relat no catastrofista davant l'opció sobiranista, sinó pedagògic i emocional. Un projecte que tingui una base democràtica sòlida, sense el risc de perjudicis econòmics per al tot i les parts. Seria la manera de respondre als que plantegen ruptures traumàtiques, tensions i confrontació social. Aquestes raons han influït en la ciutadania del Quebec perquè els separatistes fossin derrotats amb estrèpit en les eleccions de fa tres setmanes.