Desenvolupament digital a Espanya: salt endavant sense embranzida
D'entre totes les formes de mesurar el desenvolupament digital al món, l'índex que elabora el Fòrum Econòmic Mundial –el de Davos– és, probablement, el més prestigiós i, sense cap mena de dubte, el més complet. Coincidint amb el que encara és una apologia del paper, el dia del llibre apareixia l'edició per al 2014 de l'Informe Global de les Tecnologies de la Informació, que inclou l'esperat índex i el temut rànquing.
Espanya té motius per treure pit: després d'uns últims anys d'estancaments i fins i tot retrocessos, acaba de guanyar quatre llocs i se situa en el 34. Aquest salt endavant, no obstant, no ha estat tant fruit d'una millora en sentit estricte, sinó la correcció d'un gran error: la millor competència en el sector de la telefonia mòbil que, en conseqüència, ha permès rebaixar les tarifes al consumidor. Està bé reconèixer els èxits, però encara és més de justícia reconèixer els seus perquès, i el perquè d'aquesta escalada en llocs ha estat a costa de perjudicar els consumidors (i a favor del 'lobby' de les telecos) tots aquests anys.
Explicat aquest salt, val la pena ressaltar el fet que Espanya es troba, encara, al lloc 34, un lloc que clarament “no correspon” a una Economia que està entre les 13 més avançades del món segons el seu producte interior brut. Lloc 34 en desenvolupament digital, 13a economia mundial: ¿Què ens passa?
La primera qüestió és que seguim tenint una gran dissociació entre economia real i economia digital. O més ben dit, entre economia i infraestructures. El desplegament d'aquestes últimes ha estat correcte, i es van polint a poc a poc les encara existents traves a la lliure competència i les prebendes a l'antic monopoli de l'estat. No obstant, i com succeeix amb tantes altres infraestructures en aquest país (autopistes, aeroports), tenim les autopistes de la informació però no sabem ben bé per a què: ens recorda el Fòrum Econòmic Mundial que l'entorn per fer negocis i innovar és deplorable. Costa moltíssim emprendre i costa moltíssim innovar.
La culpa no és dels treballadors: l'accés a l'educació ha crescut en quantitat i en qualitat. Tampoc de les empreses, que tenen bons i creixents nivells d'apropiació tecnològica. ¿Quina falta? La resta: finançament i un entorn legal de qualitat. Les lleis no es respecten, la burocràcia és asfixiant, i l'eficiència i eficàcia de govern i legislatiu està sota mínims. Potser l'Administració podria aprendre dels emprenedors socials (moviments, plataformes, cooperatives), però l'indicador d'e-participació –que mesura el diàleg digital entre govern i ciutadania– fa dos anys que toca fons. ¿El resultat? Pèssima puntuació en el sector del coneixement (la famosa cultura del totxo i la sangria barata).
Mentre tot això passa a les institucions, ¿què fa el consumidor? Se'n va fora. Quan no hi ha fronteres ni d'espai ni de temps es busquen continguts i serveis digitals a fora. Així ho demostra l'increment de consum de banda ampla internacional, acompanyat amb l'encara petit parc de servidors segurs patris, mesura del comerç electrònic i transaccions similars.
¿Tots els ciutadans? No, tots no. Si prenem l'increment de consum de banda ampla mòbil amb la baixada de línies mòbils per càpita, una de les possibles conclusions és que s'està generant una adopció desigual de la tecnologia. Qui en pot usar, n'usa més i millor. Qui no pot, cau del tauler de joc. Això s'agreuja amb una altra qüestió com la dels impostos sobre beneficis, que creixen però menys que a la resta del món, donant com a resultat un gravamen més elevat de les rendes del treball en relació amb les del capital.
Recapitulem: tenim infraestructures, bones però encara poc alliberades a la competència. Els usuaris poden usar-les i cada vegada ho fan millor a causa del seu creixent nivell educatiu. No obstant, han de fer-ho fora (generant beneficis i innovació a l'estranger) mentre que les empreses del país s'arrosseguen cap a la competitivitat gràcies a un marc legal i polític que les frena. Quan aquest marc legal canvia, és per beneficiar la captura de rendes i empitjorar als consumidors que podrien estirar el carro a casa. O per empitjorar la franja de ciutadans més humils que podrien consumir a casa. I amb tots ells, empitjoren les empreses.
¿Alguna cosa més? Sí, el Govern no escolta. Ha muntat fantàstics (sincerament) sistemes d'Administració electrònica i Govern obert… i els ha deixat allà per al museu de la ciència digital. No hi ha forma humana de penetrar la dura cuirassa de l'Administració.
Però hem guanyat quatre llocs en el rànquing. Celebrem-nos.
