Passaport a l'eternitat

El món va viure ahir un d'aquells dies que podem qualificar d'únics, ara que el terme històric, de tan gastat, ha perdut valor. Al Vaticà, quatre papes van ser protagonistes d'una singular cerimònia, en què dos d'ells van ser santificats a iniciativa d'uns altres dos. Entre tots quatre, de Joan XXIII a Francesc, ha transcorregut mig segle. Sense ànim de pontificar, no és difícil apreciar que diferent que ha estat el paper que cadascú ha jugat a l'Església catòlica. ¿Es pot ser seguidor de qui va protagonitzar l'aggiornamento del Vaticà II i victorejar al mateix temps Joan Pau II? ¿Es pot confiar en els que encara releguen la dona a un paper secundari en la institució o han tolerat la pederàstia?  En una època en què gaudim -encara que de manera desigual-  de les màximes cotes de llibertat, quan amb tanta facilitat rellevem els gestors dels assumptes terrenals, sorprèn aquesta reivindicació conjunta del llegat de dos papes tan diferents. Però així és l'Església, capaç de passar en 300 anys de secta clandestina a l'imperi romà a religió oficial d'aquest, o de sobreviure a grans cismes sense que l'edifici s'enfonsi. Avui mateix, en ple conflicte territorial, la Conferència Episcopal espanyola condemna per immoral el secessionisme, mentre que l'Església catalana proclama que seguirà el seu ramat allà on aquest decideixi anar. ¡Ai, si Pere Navarro pogués imitar la fórmula!

Transcendència

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Se sol dir des de l'òptica de la fe que la clau de la pervivència de la institució s'ha de buscar en el fet que Déu vetlla per l'obra que va encomanar a l'home, però des del punt de vista terrenal podríem trobar una explicació més senzilla.

L'ésser humà és l'únic animal conscient de com n'és d'inexorable la mort, davant la qual ha oposat una ancestral esperança de transcendència. En el temps que transitem per aquesta vall de llàgrimes generem una descomunal capacitat d'enfrontar-nos a aquells amb els quals compartim afectes, interessos o ens trobem pel camí, però ens resulta molt més complicat qüestionar els que exerceixen el monopoli dels passaports cap a la tan anhelada --encara que incerta-- eternitat.