Tertúlies versus democràcia
Si els tertulians catalans dels 4 Gats o els madrilenys del Gran Café Gijón aixequessin el cap i veiessin la realitat del que avui es denomina tertúlies, molt probablement tornarien a tancar els ulls, gairebé segur de pena. ¿Què comparteixen Romeu, Casas, Rusiñol o Pérez Galdós, Valle Inclán i García Lorca amb els tertulians que avui omplen la programació de ràdio i televisió en el que s'ha tingut el mal gust de denominar tertúlies?
És cert que no es pot generalitzar, perquè alguns programes tenen un nivell molt digne. Però no em negaran que la degradació del concepte tertúlia i, més encara, tertulià és generalitzat.
Sí, ja sé que a Catalunya és diferent. ¿Segur? ¿No deu ser que nosaltres estem més acostumats a l'estil casolà dels nostres ‘hooligans’? A casa nostra també és freqüent veure ridiculitzar anatemitzar els que no pensen igual. Especialment en els últims temps.
Però més enllà de l'estil més mediterrani o mesetari dels tertulians, la realitat és que la immensa majoria de les tertúlies no contribueixen gaire a millorar la qualitat de la democràcia que, recordem, té un fort component deliberatiu.
I no només no ajuden a la qualitat democràtica sinó que, a més, contribueixen a la seva degradació. Avui el nivell de crispació o de barricada que es viu a les tertúlies no correspon al de la societat --molt més assossegada-- ni tan sols al del món de la política. No crec que sigui el debat polític el que contamini crispació a les tertúlies. La degradació arriba a tots els àmbits de la vida i no s'atura ni davant de drames humans, com la mort de l'actor Alfons Bayard, al qual el seu amic Álex Brendemühl ha dedicat un ‘in memoriam’ que s'ha de llegir per entendre el que ens està passant.
Posats a buscar explicacions al fenomen, en suggereixo algunes. Una d'antropològica: les dosis de violència --física o verbal-- que tenen totes les societats tenen en aquestes tertúlies una via d'escapament. Com ho és també la necessitat de disposar d'enemics a qui combatre i culpar de tots els nostres mals. També hi ha raons ideològiques: les tertúlies són una manera molt fàcil i efectiva de colonitzar-nos la ment d'ideologia dominant, sigui quina sigui.
Crec que també hi ha raons econòmiques. Molta gent --bé, de fet, no són tants-- viuen, en el sentit literal del terme, dels ingressos obtinguts com a tertulians. I, per acabar-ho d'adobar, el gènere radiofònic i televisiu de les tertúlies és, en termes comparatius, molt barat de produir. Pocs costos per hora d'emissió i "entreteniment".
Siguin quines siguin les raons, la seva proliferació, com si es tractés d'una mala plaga, està afectant molt negativament la convivència i qualitat democràtica de la societat. El que fa uns 100 anys era sinònim de diàleg, avui és sinònim d'exasperació i, en moltes ocasions, de degradació de la convivència.
La democràcia, especialment en el vessant deliberatiu, té en les tertúlies un problema. És clar que, també en aquest cas, resulta molt fàcil responsabilitzar-ne els tertulians.
Notícies relacionadesNo crec que es pugui dir allò de "cada societat té els tertulians que es mereix" però tampoc que tertulians, polítics, sindicalistes, empresaris o periodistes tinguin tots els defectes del món en una societat composta per ciutadans plens de virtuts. Molts dels nostres problemes requereixen més autoexigència ciutadana.
