¿Val la pena votar el dia 25?

¿Val la pena votar en les eleccions europees del 25 de maig? ¿Hauríem de fer-ho en clau interna per castigar o premiar determinades opcions o projectes del nostre país? Del resultat d'aquestes votacions depenen les polítiques que marcaran Europa i que afectaran, en gran manera, la nostra vida quotidiana. Considerem, a través de diversos exemples, la necessitat de la participació en aquestes eleccions amb un vot en clau europea.

El cafè del meu barri, a prop de casa, on cada dia esmorzo i llegeixo el diari, tanca definitivament. ¿Aquest tancament té a veure amb la política europea? El nivell d'impostos que paguem al nostre país ¿té a veure amb la política europea? La qualitat dels aliments que compro al colmado o al súper ¿té a veure amb la Unió Europea? La resposta és sí. El que es decideix a la Unió Europea ens afecta directament, igual que la garantia d'una política de seguretat internacional i la possibilitat d'una política d'immigració més humana i útil. Per un altre costat, molts dels productes agrícoles que es veuen als nostres mercats depenen en qualitat i preu d'Europa… I el que és potser més important, el nostre futur descansa a Europa.

En una societat globalitzada com la nostra, la competència de les nostres empreses i les nostres societats es fonamenta en allò que puguem ser capaços de fer com a europeus. Encara més: si volem passar d'una endèmica posició defensiva a proposar el model econòmic i social que durant més temps i a més gent ha aportat prosperitat econòmica i social i en què la dignitat de la persona ha estat més protegida (malgrat les seves moltes carències i millores), Europa és el nostre únic instrument, la nostra única veu amb capacitat d'influir en el concert internacional. Molts diran que els europeus som irrellevants en la política internacional. Provin-ho sense la Unió Europea: si arribés el desgraciat cas, s'hauria de reinventar. Aquí també necessitem més i millor Unió Europea.

Intentem dotar de més consistència aquestes afirmacions. La contribució que realitzem, a través dels impostos, a les despeses generals de les administracions públiques depèn de la capacitat de recaptació d'aquestes. Tenim sistemes en què les rendes del treball, i en general les rendes de les classes mitjanes, estan extraordinàriament pressionades fiscalment. Però això no es pot arreglar estrictament en l'àmbit de cada un dels estats. Sense polítiques internacionals que evitin planificacions fiscals agressives per part d'empreses com Google o Apple, que arriben a pagar per sota del 3%, és difícil tancar el dèficit fiscal i, a la vegada, garantir un adequat Estat del benestar i una competitivitat sana i equilibrada. Només una Europa activa en la lluita contra el frau fiscal i l'abús de la normativa actual pot evitar aquests problemes. Ja ho ha fet a Irlanda, Luxemburg, Andorra i altres antics paradisos fiscals. I la Unió Europea també és l'única que pot tenir força per acabar amb els escàndols de Gibraltar o Liechtenstein. Només des d'Europa es pot arribar a acords internacionals de gran abast amb els Estats Units i altres grans potències econòmiques amb l'objectiu d'evitar la fugida fiscal de capitals.

Ni França, ni Alemanya, ni Espanya ni cap altre país de la zona euro per si mateix pot donar resposta a aquest i a molts altres problemes. Els temes mediambientals sobrepassen qualsevol petita àrea geogràfica. Els temes migratoris i de seguretat és impensable que puguin ser abordats des d'Itàlia o des d'Espanya, perquè requereixen accions coordinades als països d'origen dels immigrants, amb capacitat internacional de resolució i amb grans recursos econòmics per orientar les polítiques migratòries. Tot això només està en mans d'una Europa forta i cohesionada. Nosaltres sols som irrellevants.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Ens hem fixat bàsicament en polítiques més aviat defensives, però construir un futur millor passa també per Europa. Només un exemple: la competitivitat s'articula bàsicament per la inversió en R+D, en talent, en persones preparades. No només això, la recuperació de societats equitatives i més igualitàries demana una clara millora de la qualitat dels llocs de treball per a les grans majories que representen les classes mitjanes. Aquestes millores només poden aconseguir-se amb polítiques transeuropees d'inversió en investigació bàsica -sobretot, investigació aplicada- que ens permetin competir en el món de tu a tu amb la resta de les grans zones d'influència (l'Índia, la Xina, els Estats Units…).

No ens deixem enredar, doncs, ni per la mandra ni pels localismes. La solució dels nostres problemes quotidians resideix, en gran mesura, en una Europa que faci polítiques de qualitat. Votem, i votem en clau europea.