Enfront de la corrupció

Com més casos salten i quan veig l'evasiva resposta des de les institucions, menys entenc la lluita contra la corrupció en aquest país. Sóc director d'una organització amb més de 80 milions d'euros de pressupost, que compta amb el suport de més de 200.000 sòcies i socis. Sabem que transmetre il·lusió i ser creïbles és la base per poder mantenir aquest suport social. I és precisament la credibilitat el que és més complicat de construir i el que és més fàcil de perdre en una societat exigent amb el bon ús que es fa dels recursos.

FA UNS  mesos, els nostres controls van detectar un cas de frau a Mauritània. Es tractava de l'administrador de la base de Kaedi, des de la qual assegurem aigua a milers de refugiats malians que han buscat seguretat travessant la frontera. El lloc és realment frontera, només hi ha persones, fam, set i ganes de viure. Gairebé res. Malgrat que tenim processos seriosos, certes situacions extremes (sense bancs, gairebé sense proveïdors...) donen peu que pugui donar-se algun cas de corrupció, excepcional i que suposa un percentatge ínfim del pressupost. Uns controls cada cop més ferris ens permeten posar-hi fre i detectar-la si es produeix. Tenim un servei d'auditoria interna que té accés sense avisar a qualsevol programa i ho reporta directament al patronat, màxim òrgan de govern de la fundació.

En el cas de Mauritània es van prendre mesures dirigides a clarificar els fets i el seu abast, a obtenir proves per a la inculpació i a detectar potencials complicitats i processos fallits. Així mateix, se'n va informar les institucions públiques que finançaven els programes a la zona. La persona implicada va ser denunciada davant la justícia mauritana, es va escapar i vam aconseguir una ordre de recerca i captura de la Interpol. Perseguir-la ens costarà tants o més diners que el que va robar. No obstant, no em passa pel cap cap altra alternativa. Un robatori no pot quedar impune ni tapat. Hem revisat el cas, hem identificat responsabilitats i ens hem assegurat que els processos s'enforteixen per evitar que torni a passar de la mateixa manera.

No considero que siguem excepcionals en la lluita contra el frau i la corrupció quan apareix a la nostra organització, ni pretenc donar lliçons a ningú. És que no concebo una altra alternativa que actuar amb tota la contundència. Per valors, per credibilitat i per exemplaritat davant de comportaments d'aquesta mena. I això em porta a la incomprensió quan veig institucions, empreses, partits i altres que:

1.- Oculten informació, posen traves a la justícia, s'escapoleixen de les responsabilitats i busquen la impunitat.

2.- Recargolen la llei, blinden privilegis i utilitzen qualsevol ressort per influir en la justícia de forma que beneficiï les persones corruptes de les seves organitzacions.

3.- Sol·liciten -i aconsegueixen- que el Govern indulti persones condemnades o es detingui el seu ingrés a la presó mentre es considera l'indult, i mantenen persones imputades en parlaments.

4.- Minimitzen el que els és propi -«És un intent de desprestigiar-nos, és una caça de bruixes»- i engrandeixen el que és aliè -«¿Què han de dir? Esperem dimissions»-, un discurs que a aquestes altures resulta patètic.

5.- Fan un ús complet de les possibilitats que la justícia ofereix als delinqüents de coll blanc amb recursos (defraudadors, financers mentiders, aprofitats de la seva posició...), amb el resultat que no n'hi ha cap que trepitgi la presó quan els seus delictes han tingut un dramàtic cost social.

6.- Il·lustren sobre la connivència entre institucions -especialment entre el sector financer i els partits polítics, només cal veure l'indult a Alfredo Sáenz-, sota un mantell de silenci.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

7.- Fan servir arguments per a babaus donant per descomptat que la ciutadania s'ho empassa tot. Davant d'una corrupció sistèmica en una organització, ¿com pretenen que ens creiem que tot era responsabilitat del director financer? Com a director general m'acomiadarien si tractés d'utilitzar aquest argument.

LA NOSTRA experiència en països de l'Àfrica i de l'Amèrica Llatina és llarga i sabem quin llast suposa la corrupció per als països que volen avançar en el seu desenvolupament. El mateix llast que enfonsa el nostre país en la vergonya i drena recursos cap a l'elit defraudadora. Haurien de ser l'ètica i els valors allò que els fes actuar amb exemplaritat quan apareix un cas de corrupció a les seves organitzacions. No sembla que sigui això el que els mou, així que almenys facin-ho per credibilitat, que és el seu principal actiu. Vostès saben que la ciutadania està desil·lusionada. Siguin els primers a actuar contra la corrupció que tenen a casa seva, per favor.