Al contraatac
El turisme és el petroli
El turisme és el petroli, estúpids. La principal font de riquesa a Espanya, i molt en particular a les Canàries i les Balears, són les ingents xifres de visitants estrangers que vénen a la recerca de platges, sol, paella i tranquil·litat. L'últim que esperen és trobar-se una prospecció petrolífera, i no diguem un accident que ompli les aigües de chapapote. Això sense pensar en l'ecosistema, la fauna marina o la vida compromesa de cada vegada més espècies. L'assumpte mediambiental els sembla de marietes -ja se sap-, però resulta corprenedor que tampoc els impressioni el més mínim posar en risc la primera de les aportacions al PIB nacional, la que deixen a les illes els milions de turistes que vénen a esventrar-se cada any a la sorra pàtria.
No ha servit de res que parlaments autonòmics, grans empreses hoteleres, científics, ajuntaments de tots els partits, organitzacions internacionals i el sentit comú hagin implorat al Govern que aturi les prospeccions petrolíferes davant de les costes balear i canària. Es veu que tots estan equivocats, a diferència de Cañete i del ministre Soria, ferms partidaris de perforar el que faci falta a la recerca d'un jaciment incert que ningú creu que, si existís, tragués de pobre a ningú.
Dimecres, l'expresident socialista balear Francesc Antich va presentar al Senat la petició que fossin suspeses les perforacions. El seu adversari i successor en el càrrec, José Ramón Bauzá, va donar una lliçó de coratge i coherència política a l'unir-se a aquesta moció, i per això quatre dels cinc senadors populars de l'arxipèlag van trencar la disciplina de vot del PP i van votar a favor de la seva comunitat, amb els socialistes i els nacionalistes canaris. Només una senadora per Menorca va optar per la disciplina de Génova en lloc de votar amb els seus. A ella ja li ha recordat Bauzá que «haurà de donar explicacions als menorquins».
Contra vent i marea
No és, doncs, un tema de partit sinó de sentit comú. Va ser ZP qui va autoritzar aquests projectes i és Rajoy ara qui s'entesta a seguir contra vent i marea malgrat la rotunda unanimitat amb què institucions públiques -la majoria en mans popu- lars-, empresaris i societat civil han dit no a les maleïdes perforacions en entorns naturals privilegiats. Les costes d'Eivissa, Lanzarote i Fuerteventura seran trepanades com que el ministre del ram es diu Soria.
La petrolera escocesa autoritzada a actuar a les costes mediterrànies és Cairn Energy, la mateixa que va haver d'abandonar idèntiques intencions a l'Àrtic després de molta lluita de Greenpeace i que els científics demostressin el risc sever que corria l'ecosistema. A l'Atlàntic, a les Canàries, l'encarregada de fer-ho és Repsol, ja saben, Brufau, Fainé… Grans homes que dinen a la Moncloa amb el president i li diuen, com Botín, «que bé que ho està fent». Tots busquen petroli.
