Taxes amb doble peatge a Catalunya

Dimarts passat, el Tribunal Constitucional (TC) va emetre una nota informativa en què va declarar la constitucionalitat de les taxes judicials catalanes fonamentant-se en el fet que graven fets imposables diferents de les taxes estatals, de manera que, mentre que aquestes ho fan sobre la potestat jurisdiccional (dret a un jutge), les catalanes ho fan sobre els recursos materials i personals de la justícia. La conclusió no pot ser més negativa per als ciutadans catalans, perquè l'acumulació de les dues taxes tindria com a conseqüència una doble imposició en els litigis judicials de Catalunya, convertint així l'accés a la justícia en més car depenent de l'origen del plet.

Ara bé, des del ferm rebuig a qualsevol obstacle a la tutela judicial efectiva -i rebutjant per tant qualsevol taxa judicial-, s'ha d'explicar objectivament l'abast de la resolució del Tribunal Constitucional i la dimensió d'unes i d'unes altres taxes. La primera diferència és la quantia. Mentre que les taxes estatals poden arribar a ser en alguns casos de 10.000 euros en primera instància, i de 800 fixos més un percentatge variable sobre la quantia del procés en segona instància, en les catalanes van de 60 a 120 euros fixos, reductibles en un 25% si els escrits es presenten telemàticament (de 45 a 90 euros). La segona diferència és, si és possible, encara més gran. Mentre que les taxes catalanes no impedeixen l'accés a la justícia, amb reserva del dret de l'Administració a exigir l'import per via de constrenyiment, les estatals són requisit d'admissió de la demanda, contestació o recurs, de manera que l'impagament impedeix accedir a l'inici del procés.

Finalment, el TC aclareix que hi ha dos fets imposables, la potestat jurisdiccional per un costat, en mans de l'Estat, i la prestació de serveis personals i materials per un altre, en mans en aquest cas de la Generalitat. Els mitjans personals i materials fora de Catalunya són prestats per l'Administració central, de manera que la taxa estatal contempla en la seva totalitat els dos fets imposables, i en destina una part a la potestat jurisdiccional i una altra a aquests mitjans, ja que són sufragats per l'Estat (així s'entén que l'exposició de motius de la llei de taxes estatals digui que el que s'ha recaptat s'utilitzarà per millorar els mitjans de la justícia). En canvi, els mitjans materials i personals a Catalunya són a càrrec de l'Administració autonòmica, i això explica que es creés abans que l'estatal. El resultat, jurídicament, és obvi i s'hauria de concretar la part de la taxa estatal que grava un fet i la que grava l'altre, de manera que la suma de totes dues donés el mateix import per a un extremeny que per a un català, evitant així una fiscalitat injusta i desigual.

Un cop fetes aquestes consideracions per centrar la qüestió i informar-ne degudament, s'ha de dir el següent: el Tribunal Europeu de Drets Humans va convenir, en el cas Kreuz/Polònia el 2001, que les taxes no contravenen drets fonamentals conceptualment, però sí que els poden lesionar per la seva quantia. En aquest sentit, a Europa hi ha taxes a molts països (a Portugal, a partir de 102 euros; al Regne Unit, amb importants ajudes a la gent més pobra; a Irlanda, de 25 a 81 euros, o a Itàlia amb el timbre del tribunal, amb imports de més de 1.000 euros). El TC de França, no obstant, fa pocs mesos va declarar inconstitucionals les taxes judicials del Govern de Sarkozy per entendre que vulneraven l'accés a la tutela judicial efectiva.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Des de l'advocacia catalana fem nostres els arguments del TC francès, perquè, a part de les seves fonamentacions jurídiques de defensa del que en el nostre ordenament recull l'article 24 de la Constitució, o el Conveni de Drets Humans al seu article 6 (dret a un procés equitatiu), les decisions polítiques sobre taxes judicials han de tenir molt presents en aquests moments les circumstàncies socials i econòmiques dels ciutadans, que per desgràcia depenen de vegades d'escassos euros per no caure en supòsits d'exclusió social.

En aquest context actual, el dret de les persones a poder defensar els seus legítims interessos en un tribunal no pot resultar limitat de cap manera, sobretot quan la mateixa crisi genera més quantitat d'incompliments, amb la clara conseqüència de l'augment de plets i de la necessitat d'empara pública en aquesta tutela judicial garantida des del 1978 a Espanya. Les administracions hauran d'implementar polítiques que no destrueixin més l'Estat del benestar i que sota cap concepte lesionin més una justícia, l'espanyola, que passa per un índex de credibilitat 25 punts inferior al de la mitjana dels països de la Unió Europea. I haurà sobretot de pronunciar-se el Tribunal Constitucional de forma urgent sobre les taxes estatals, rebutjades unànimement per tots els operadors jurídics i socials.