El desafiament sobiranista
Dret a decidir quin país volem
Si Catalunya no actua ara amb els instruments que ja té, no ofereix garanties sobre el futur
El dret a decidir, tal com es planteja ara, és sens dubte necessari, però insuficient per a les aspiracions socials i de qualitat de vida de les catalanes i els catalans, que de manera aclaparadora en volem fer ús. Per ser necessari i suficient, al dret a decidir hi hem d'unir un projecte social i plural de país avançat i sostenible que s'ha de construir des d'ara i no deixar-ho per demà. Com a mínim, per les següents raons.
En primer lloc, perquè no solament estem en una època de canvis, sinó en un canvi d'època per a tot el món desenvolupat, com ens recorden Beck, Bauman i Subirats, entre molts altres. I en canvi, nos-altres estem centrats en l'exercici del dret a decidir i gairebé no parlem del país que volem construir. La gran majoria de les entrevistes i les tertúlies de les televisions i ràdios catalanes són monotemàtiques i giren al voltant de les possibilitats i els obstacles del dret a decidir, i tot indica que això anirà a més. Dins de l'àmplia i complexa problemàtica a afrontar, només ens fixem en un únic aspecte, l'eix sobiranista, i oblidem la majoria de temes que ens condicionen la vida i el futur. Mentrestant, la gent s'està empobrint.
En segon lloc, ¡ara és demà per als drets socials! Avui no poques forces polítiques i culturals catalanes accepten fàcilment les retallades en drets socials argumentant que ara no s'hi pot fer res, que ja ho resoldrem quan tinguem més estructures d'Estat. Això no és acceptable. Hem de portar una mateixa lluita pel dret a decidir i els drets socials. Si no actuem ara amb els instruments que tenim a l'abast i no diem com actuaríem amb els futurs instruments que volem, no tenim cap garantia del país que serem capaços de construir. Sobretot, si tenim en compte que amb més capacitats de decisió també es poden reduir els impostos de manera més favorable a les elits econòmiques i financeres i es pot aprofundir en el deteriorament actual de l'Estat de benestar, sense crear noves alternatives favorables a la igualtat d'oportunitats. No enfrontar-nos amb decisió a les retallades en drets socials, vinguin d'on vinguin, no és construir socialment el nostre país, sinó crear les bases perquè cada vegada estigui menys cohesionat.
Per mi, la constatació més important del canvi d'època és que hi ha una feble recuperació econòmica que no va acompanyada d'una millora de la situació social, sinó d'un agreujament de la desigualtat social i de les situacions de pobresa severa. La raó és que la crisi social és molt més profunda que l'econòmica i financera, i la denominada recuperació coincideix amb el creixement de la pobresa, no solament entre les persones aturades, sinó també entre les que tenen feina. Es torna a fer realitat la pauperització de les classes treballadores, una realitat del segle XIX que semblava que havíem superat. ¿Com hi podem plantar cara?
En tercer lloc, estic segura que aconseguirem decidir, i ho farem de manera legal, però a ningú se li escapa que el camí pot ser llarg donada la majoria absoluta, a les Corts, d'un partit que no ho vol. El perill de frustració i desgast existeix, i si ara solament estem centrats en el dret a decidir segur que el desgast serà una realitat. La manera de mantenir-nos amb fermesa és exercir, amb les competències que tenim, el dret a anar construint pas a pas el país que volem per demà, per a la qual cosa exigim més estructures d'Estat i més fortes.
Notícies relacionadesDAVANT LES eleccions europees, és important que es pugui influir favorablement en el Parlament Europeu cap al dret a decidir de Catalunya, però no podem oblidar que aquesta no és una competència de la Unió Europea i que en canvi sí que ho és la política macroeconòmica. I hem constatat, en aquesta crisi, que una política europea equivocada i favorable als interessos de les elits financeres ha estat la principal causant de la retallada dels drets socials.
A Catalunya necessitem aconseguir victòries ràpides que millorin les condicions de vida de la ciutadania i ens donin confiança per a un probable llarg camí i la seguretat que val la pena mantenir-nos ferms perquè el futur serà millor. Hem d'impulsar un gran acord social de lluita contra la pobresa i l'exclusió social amb mesures concretes d'acció i amb voluntat d'influir en les polítiques dels governs de la Unió Europea i d'Espanya, un acord que inclogui les forces polítiques i el conjunt de la societat civil catalana. Aquest pacte seria una bona manera d'iniciar la construcció del país en el qual decidim viure. Si no comencem ara, no tenim cap garantia del demà.
