Estratègies obliqües
Presó contra els sindicalistes
L'Ana i la Tamara han estat condemnades a tres anys i un dia de presó. L'Ana està embarassada de tres mesos i pot ser que el seu fill hagi de néixer a la presó. ¿El seu delicte? Formar part d'un piquet de mig centenar de persones on algú -no està provat que fossin elles- va llançar pintura a una piscina durant una vaga el 2010. En primera instància, les dues dones van ser condemnades a una multa i sis mesos de presó. Com que no tenen antecedents, no haurien entrat en un centre penitenciari, però la Fiscalia va presentar recurs i va demanar la pena màxima per un «delicte contra els drets dels treballadors»: tres anys i un dia. L'Audiència Provincial de Pontevedra ha donat la raó a la Fiscalia.
L'Ana i la Tamara no estan soles, i no parlo delsmilers de persones que estan reclamant el seu indult al Govern. A Espanya, any 2014, hi ha més de 40 processos penals oberts contra sindicalistes per fets que es van produir durant les últimes vagues generals. En total, les penes sol·licitades per la Fiscalia contra aquests piquets sumen 140 anys de presó.
Ens hem de remuntar al procés 1001, quan el franquisme agònic va jutjar la direcció de Comissions Obreres, per trobar un moment en la història d'Espanya en què més sindicalistes es juguessin l'entrada a la garjola. Aquelles condemnes del Tribunal d'Ordre Públic el 1973 van ser molt dures, però poc després el Tribunal Suprem de la dictadura les va rebaixar: sis anys de presó per a Marcelino Camacho; cinc per a Nicolás Sartorius. Avui la Fiscalia demana vuit anys contra els sindicalistes d'Airbus que van participar en un piquet durant una vaga general.
Notícies relacionadesNo hi ha precedents en democràcia d'una persecució així i és estúpid pensar que potser és que els piquets s'han tornat més violents. Avui no hi ha protestes d'una cruesa comparable a la que es va viure amb la reconversió industrial dels anys 80, amb el tancament de les drassanes o amb els conflictes del carbó.
En aquest món al revés, els sindicalistes són condemnats a presó per violar «els drets dels treballadors». ¿I els empresaris? És estrany de veure. El maig del 2009, el propietari d'una panificadora va abandonar a prop d'un hospital un treballador sense contracte i sense papers que havia perdut un braç en una màquina de pastar; el patró va amagar el braç a les escombraries per esborrar proves, i no l'hi van poder reimplantar. La sentència acaba d'arribar: un any i un dia per contractació il·legal i 11 mesos més per un delicte contra els drets dels treballadors -més 130.242 euros d'indemnització, que va pagar l'assegurança-. En total, menys de dos anys, i per això els amos de la panificadora no entraran a la presó. Pel que sembla, llançar pintura en una piscina és un delicte més greu que tirar a les escombraries el braç d'un treballador.
