Anaya contra Machado i Lorca

Es tracta de l'editorial de llibres educatius més potent d'Espanya, integrada des del 2004 en el grup Hachette. És a dir, de l'editorial espanyola per antonomàsia de textos orientats cap a la formació de futurs ciutadans. Per això el que acaba de passar és realment lamentable, un indici més d'un massa generalitzat desig, conscient o no, d'advocar per l'amnèsia i l'oblit del franquisme i la seva brutalitat.

El fet és que, el 2011, Anaya va publicar un llibre de Llengua Castellana dirigit a nens del cicle inicial de primària, nens de 6 anys, en què la informació sobre els dos tristos finals de Federico García Lorca i Antonio Machado es tergiversava de forma grotesca. Segons s'ha publicat, la nota sobre el granadí evitava el seu afusellament pels sublevats i assenyalava que «va morir a prop del seu poble, durant la guerra a Espanya». Això m'ha recordat la seva partida de defunció, redactada el 1940 pels que van guanyar la contesa: «Va morir el mes d'agost del 1936 a conseqüència de ferides produïdes per fet de guerra». ¿Una bala extraviada? Pel que fa a Machado, l'anònim autor del text escriu: «Passats uns anys se'n va anar a França amb la seva família. Allà va viure fins que va morir» (¡quatre setmanes després!).

Els responsables de l'editorial no semblen disposats a demanar disculpes. Al·leguen, segons sembla, no haver rebut queixes de pares o professors, i encara que han retirat el manual, diuen que ha estat ¡únicament per la polèmica generada! «Un nen de 6 anys no entén què és l'exili, per això no se li donen més detalls», ha comentat un portaveu de l'empresa. «El professor, si ho vol, amplia la informació». Ah, ¡si ho vol! ¿I si no ho vol? Se suposa que un nen de 6 anys tampoc és capaç d'entendre el que és un afusellament. A més a més, si no figura la paraula als textos, i tampoc «exili», ¿com pot preguntar què signifiquen?

AQUESTS FETS són comparables amb el patètic espectacle que ens va proporcionar no fa gaire la Real Academia de la Historia amb el seu Diccionario Biográfico Español i els intolerables panegírics que contenia de figures com Francisco Franco Bahamonde, José Antonio Primo de Rivera o Escrivá de Balaguer. En els dos casos, un es pregunta com va poder passar que ningú aixequés la veu d'alarma a temps, que ningú supervisés els textos abans que es fessin públics. Per cert, el director de l'Academia, Gonzalo Anes, que ja ha passat a millor vida, no va arribar a demanar  mai disculpes, que jo sàpiga, per aquell vergonyós atropellament i la desconsideració que comportava per als altres col·laboradors de tan magna empresa biogràfica, en la seva gran majoria professionals dignes.

Luis Naranjo, director general de Memòria Democràtica de la Junta d'Andalusia, ha criticat durament l'«eufemisme insuportable» dels comentaris en qüestió. «Traeixen -puntualitza- la veritat històrica i no compleixen amb uns mínims estàndards de rigorositat per al seu estudi a les aules».

Ara és el moment d'aplicar-hi pegats, com en el cas del Diccionario Biográfico. Pel que es veu, Anaya els ha demanat als seus col·laboradors que facin una altra redacció dels textos defectuosos per a una nova edició del llibre. ¿I la resta del manual? ¿No és possible que contingui més silencis o manipulacions encara no denunciats? Ja ho veuran vostès, de totes maneres, que d'aquí uns mesos tot s'haurà oblidat. Un es pregunta una vegada més com hem arribat fins aquí després de tant de sacrifici, tant de patiment i tanta esperança.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Machado i Lorca són els dos màxims símbols de la destrucció de la República i de la tragèdia de la guerra civil i les seves inesborrables seqüeles. En el cas del primer, hi ha qui vol portar les seves restes des de França o bé a la capital andalusa, el seu lloc natal, o al cementiri civil de Madrid. Si ho aconseguissin, i espero que no, desapareixeria de mica en mica el record dels seus últims dies, de l'atroç caminada cap a la frontera envoltat de milers i milers de persones terroritzades, del desvari de la seva anciana mare («¿estem arribant a Sevilla?»), del dolor del desterrament, del final de tot. A més seria una ofensa als veïns de Cotlliure.

Pel que li toca a Lorca, Machado li desitjava un túmul a l'Alhambra amb la inscripció El crim va ser a Granada, a la seva Granada. Però el poeta segueix desaparegut, la més cèlebre i més universalment plorada de les 130.000 víctimes del franquisme que encara continuen abandonades en cunetes i fosses comunes. Després de la frustrada temptativa de localització de les seves despulles el 2009, amb finançament de la Junta d'Andalusia, hi ha en marxa una altra recerca en un paratge pròxim. Espero, per al bé d'Espanya i per al món, que resulti fructífera.