La roda
Si és ara potser és mai
Si el debat independentista s'abordés des d'una perspectiva principalment acadèmica, estaríem assistint a un dels debats polítics més estimulants des de totes les seves perspectives: què és un Estat al segle XXI, què és una nació i com conviuen en l'era de la globalització, l'articulació de tots dos al si de la Unió Europea, què entenem per democràcia… No obstant, la constant i excessiva propaganda desmereix aquesta oportunitat que la història ens ha brindat.
L'ambigüitat mal calculada, en la qual conceptes com per exemple Estat propi, dret a decidir o sobiranisme pretenien ser compartits per aquells que estiguessin pensant en un Estat federal, en un referèndum per reformar la Constitució o en el catalanisme, ha estat absolutament apartada creant així un imaginari col·lectiu en què es pretén pensar només en un Estat independent, en un referèndum per la independència o en independentisme.
A més a més, i malgrat que en el programa dels dos partits més votats a Catalunya (CiU i PSC) no consti enlloc quin tipus de consulta es proposa, ni quina pregunta, ni en quina data s'ha de celebrar (tenint tota la legislatura com a marge), s'ha assumit com a natural, i a base d'insistir-hi, que «som demòcrates i el 9-N volem votar» (Carme Forcadell) o quina «independència és sinònim de democràcia» (Oriol Junqueras).
Notícies relacionades¿Vol dir Forcadell que els que no veuen clar fer amb garanties una consulta que vinculi tothom el
9-N no són demòcrates? ¿Quin tipus de democràcia defensa ella? ¿La directa? ¿Vol dir Junqueras que els no independentistes no són demòcrates? ¿Quin tipus de democràcia pretén ell? ¿La militant? És obvi que l'ANC i ERC han guanyat la batalla dels marcs, però convé recordar-los que les presses i l'ara o mai potser poden acabar sent que si és ara, i plantejat així, serà mai.
