La diversitat personal
Conchita i els drets humans
El triomf del representant austríac a Eurovisió és signe de canvi social i maduresa democràtica
Dissabte passat es va celebrar a Copenhaguen el festival d'Eurovisió. Rise like a Phoenix (Elevar-se com un Fènix), la cançó guanyadora, no ha deixat indiferent ningú a l'estar interpretada per Thomas Neuwirth, un jove austríac que com a intèrpret es transforma en una dona barbuda, Con-chita Wurst. Conchita ha estat durant anys víctima de l'homofòbia i defensa la seva performance com una estratègia de lluita. Segons les xarxes socials, que bullen amb aquest assumpte, no es considera transgènere i aspira a superar amb la seva actuació el binarisme de gènere entre dues úniques expressions pures, la masculina i la femenina. Per això s'identifica com un transvestit de gènere neutre quan està actuant i que prefereix ser nomenada en femení.
No és una artista transsexual, com Dana International. Ni és una drag queen com les drag queens a què estem acostumats. És elegant, actuava en un context formal i per a un públic heterogeni, i no ho feia com a diversió pròpia o del públic, sinó en representació d'un país i per a 180 milions de teleespectadors. Han corregut rius de tinta a la premsa sobre l'impacte visual que va suposar veure sobre l'escenari una persona barbuda amb melena, perfecte maquillatge i vestida de dona, però no hi va haver res equiparable a l'impacte real que aquesta imatge va provocar en pantalla durant el festival ni al tractament televisiu que va rebre, ja que fins que no va arribar a la tornada, la càmera no va fer un zoom suficient per apreciar en detall la cara de Conchita, augmentant així el misteri i l'espectacularitat de l'actuació. Molts comenten que va guanyar una imatge i no una cançó.
Malgrat tenir un cos ostensiblement masculí, Conchita ha aconseguit que tothom s'hi refereixi com «la dona barbuda» (recordem el quadro de Ribera del Museu del Prado), inclosos els comentaristes del festival, que van utilitzar sempre el gènere femení per referir-s'hi. El seu estatus intermedi entre home (barba) i dona (representació) sembla haver estat acceptat per tots malgrat que la nostra cultura, a diferència d'altres, no considera l'existència d'estatus intermedis entre masculinitat i femenitat(com els berdaches natius americans, per exemple, o els hijras a l'Índia). ¿Aquesta naturalitat és un signe evident que els temps estan canviant? ¿És una estratègia adaptativa a una cosa que es considera una excentricitat però que pot ser rendible? La representació de Conchita -la Queen of Europe a les xarxes- pot obeir a motius estètics o comercials, ja que no estem acostumats a dones barbudes, i menys al festival d'Eurovisió. Però també pot obeir a altres motius, com la reivindicació social.
El que va passar dissabte sembla apuntar a una cosa diferent de la mera estratègia comercial. Es va emmarcar en un festival que s'ha considerat molt significat políticament: entre el públic es van poder veure, a més de banderes nacionals, banderes amb l'arc iris, i van sonar fortes esbroncades quan va intervenir la portaveu del jurat rus i quan algun país votava Rússia (cosa que no va obstar perquè aquest mateix país donés cinc punts a Àustria, encara que Rússia i Bielorússia van pressionar perquè no arribés a la final). Conchita, després de ser declarada guanyadora, va pujar a l'escenari i va declarar: «Aquesta nit està dedicada als que creuen en un futur en pau i llibertat. Estem units i som imparables». Al destacar aquest «imparables» i al canviar el I (jo) de la lletra original, per un we (nosaltres) a l'interpretar la cançó ja com a triomfadora, Conchita estava enviant un missatge polític clar a l'audiència.
El diumenge 17 de maig se celebra el dia mundial contra la LGTBfòbia. Diferents formes d'afectivitat i sexualitat (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals) són encara avui castigades al món amb la pena de mort, la presó i l'estigma. En molts països, les persones LGTB són privades del dret fonamental a la vida i són agredides i assassinades. Fins i tot en països amb legislacions avançades com el nostre, les persones LGTB no han assolit encara la igualtat social i són objecte de violències simbòliques, psicològiques i físiques. Segons un informe del 2013, el 60 % de les persones LGTB del nostre país han viscut algun tipus d'hostilitat o discriminació a la feina.
El triomf de Conchita pot ser llegit en clau política com un signe de canvi social i maduresa democràtica. Tant de bo que la seva performance, els vots rebuts i l'activitat frenètica a les xarxes socials no obeeixin únicament a una estratègia comercial sinó a una voluntat antidiscriminatòria, perquè en el camp dels drets humans universals i en el reconeixement de la diversitat i la igualtat entre les persones queda molta feina per fer.
