Els records del gel

Al cor de l'Antàrtida, a milers de metres de profunditat, han quedat atrapades en el gel milions de bombolles d'aire que hi són des de fa centenars de milers d'anys. No és l'aire que va respirar la humanitat, perquè faltava molt perquè arribés, però és l'aire que tenia llavors la Terra i del qual depenien éssers vius que avui coneixem millor gràcies als científics que s'han instal·lat a l'Antàrtida. Tota la història del planeta és allà, tots els secrets s'han mantingut intactes entre el gel, fins i tot aquelles bombolles que avui permeten conèixer l'evolució de la composició atmosfèrica. Fòssils de plantes tropicals trobats a 4.000 metres de profunditat ens han descobert, per exemple, que aquell immens tros de gel es va esqueixar alguna vegada d'algun continent càlid i en el seu viatge a la deriva va trobar repòs al pol Sud.

És emocionant escoltar de viva veu Josefina Castellví explicar la passió científica que ha estat la gran aventura de la seva vida. ¿Quants coneixien la doctora Castellví abans de veure-la a la portada d'EL PERIÓDICO recollint el seu títol de Català de l'Any? Potser molts, però mai prou per rendir tribut a una autèntica pionera entre les dones científiques. Oceanògrafa, experta en biologia marina, un dels científics més importants en la història recent d'Espanya, va ser la que es va posar al capdavant de la base Juan Carlos. I a l'Antàrtida, dirigint equips de científics i tècnics que li deien amorosament «la vella». Llavors tenia 50 anys, però, que ningú s'enganyi, l'apel·latiu no tenia res a veure amb la seva edat sinó amb la seva condició de cap de grup. Així diu la marineria al seu capità, «el vell», i així es referien a aquella doctora exigent, prima, resolutiva, àgil i apassionada que corria a fer-se la manicura quan tornava a Barcelona.

Dones condemnades al silenci

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La Josefina no es queixa, no obstant, de cap renúncia personal. No es va casar, no va tenir fills, història tantes vegades repetida entre les dones intel·lectualment imponents i batalladores professionalment. Al capdavant de la base espanyola a l'Antàrtida, ella sola entre desenes d'homes científics, no és difícil suposar que ells tornaven a llars amb nens criats amorosament per esposes abnegades. Vint-i-dues vegades ha travessat la doctora Castellví el pas de Drake, allà on l'Atlàntic es troba amb el Pacífic en un xoc paorós en què els vents i l'onatge posen les coses difícils als mariners. Tant, que els que sobrevivien es guanyaven el dret a posar-se una arracada a l'orella.

El Català de l'Any, ara que ella ha arribat gairebé als 80, no només rendeix tribut a la seva trajectòria sinó al silenci oficial al qual s'ha condemnat altres dones brillants. No és aliè a tot això Albert Solé i l'esplèndid documental que ha dirigit per descongelar els records antàrtics de Josefina Castellví.