Estratègies obliqües
El mascle Cañete
Subjecteu Cañete, que no respon. Que si és ell mateix, es tem. Que si entra a matar amb tota la seva superioritat intel·lectual contra una dona acorralada i indefensa com Elena Valenciano, potser algú el qualifica de masclista en aquest país de ploraners i malpensats. I no. Masclista no. Només cortès i galant; que li agrada utilitzar les dones com si fossin regadius, amb molt de compte perquè si no et perden. Que es deixa guanyar als debats perquè no diguin que abusa. Que si el fan escollir entre Botella i Esperanza per veure qui seria la millor alcaldessa de Madrid, ell respon que es queda amb la més guapa. ¿Veuen com no és masclista? Ell, Don Miguel Arias Cañete, no és un d'aquells bruts mal educats. Ell és un senyor simpàtic i pròxim.
Els masclistes són com els racistes, els homòfobs o en general els estúpids: normalment inconscients de la seva condició. Jo no sóc racista, però... Tinc un amic gai, un altre negre i un gitano. I jo, Miguel Arias Cañete, ¡com puc ser masclista jo, si li vaig deixar el Ministeri d'Agricultura a una dona! ¡Si fins i tot vaig aprendre de Loyola de PalacioLoyola de Palacio i no em sap greu reconèixer-ho! ¡Si admeto com la cosa més normal del món que una dona pugui arribar al Govern! ¡Què més volen!
El mascle Cañete ha fet bo l'assessor que li va aconsellar llegir i rellegir durant el debat amb Elena Valenciano -probablement va ser Pedro Arriola i la història el recolzava: Rajoy va fer el mateix al seu debat electoral amb Rubalcaba i li va sobrar per guanyar la majoria més absoluta en 30 anys-. Fins i tot el Cañete balbucient i vacil·lant del debat, el que va qualificar el rescat financer a Espanya com un «crèdit en condicions meravelloses», semblava un estadista comparat amb la versió al natural que va donar davant de Susanna Griso l'endemà al matí.
Notícies relacionadesLa supèrbia masclista de Cañete no és anecdòtica. No és la primera vegada que li passa al candidat, que deu estar molt acostumat en el seu entorn que li riguin aquestes gràcies. Si s'atreveix a dir alguna cosa així en públic, ¿què deu dir Cañete quan no hi ha càmeres?
El PP està molt enfadat amb Cañete, però sembla que el que més el molesta és el moment utilitzat. Ha estat un gran error a la meitat de la campanya; només cal veure la contundència amb què l'endemà van sortir a rescatar-lo els diaris conservadors de Madrid, amb portades on s'amagava o es justificava el que havia dit el candidat. Però el problema més greu no és que el PP enviï de cap de llista per Europa aquest mascle intel·lectualment superior, sinó les polítiques que aplica aquesta mateixa dreta tan ben representada per Cañete. No són només les seves paraules: són els seus actes. ¿El verdader abús contra dones acorralades i indefenses? La nova llei de l'avortament.
