Els segrestadors d'Europa

Europa, en la tradició clàssica és una bonica princesa fenícia segrestada per Zeus, transmutat en un aparent dòcil toro blanc, incapaç de resistir-se a la seva bellesa. Milers d'anys més tard, els ciutadans del conjunt de la Unió som convocats el proper 25 de maig a renovar el Parlament dels europeus i, amb el nostre vot, a combatre el risc de nous segrestos.

¿I qui són els segrestadors d'Europa, avui? Sens dubte, en primer lloc, els qui oblidant allò que ens distingeix respecte d'altres societats occidentals creuen que la societat ha d'estar al servei de l'economia i no al revés. Els qui, en nom de la globalització i de la competitivitat, tenen una fe cega en el poder autoregulador dels mercats que ni els mateixos pares fundadors del capitalisme van tenir mai. En aquest sentit, com ha advertit Zygmun Bauman, potser seria bo recordar que si no fem de la reducció de les desigualtats i del combat de l'atur una veritable prioritat, la primera víctima del moment que ens toca viure serà la mateixa democràcia.

I aquest, sens dubte, és el segon dels grans perills segrestadors que sobrevolen Europa: l'ascens dels populismes de dretes i d'esquerres que, talment com faria un virus oportunista amb el cos afeblit d'un ancià, aprofiten aquest moment de concurrència de crisi econòmica, institucional, moral per guanyar adhesions partidistes a costa, si cap, de la idea d'Europa. O, pitjor encara, de la mateixa idea de democràcia.

Com encarnava perfectament Marine Le Pen en una entrevista recent a TV-3, la resposta xenòfoba als mals d'Europa és perillosa, especialment pel que té de simple i intel·ligible: davant la recessió econòmica, l'anquilosament de les institucions i les pors dels joves per les incerteses del futur, més Estat, més nacionalismes i més xenofòbia!

Davant les properes eleccions europees, els catalans, com el conjunt dels europeus, hem de mobilitzar-nos activament per impedir el segrest d'Europa tant per part de buròcrates economicistes com dels neopopulistes disfressats de bones intencions, igualment insensibles al patiment de la gent o a la deslegitimació de les institucions. Massa que ens van fer patir als anys trenta del segle passat els comunistes, nacionalsocialistes i feixistes decidits a endur-se per davant la democràcia de base liberal, en nom d'un ideal redemptor! I massa que ens han fet patir els qui creuen que el creixement econòmic és la única garantia de progrés.

A més d'aquestes raons, els catalans també hem de concórrer massivament a les eleccions i, honestament, renovar la confiança als demòcrates, liberals, conservadors o socialdemòcrates, tant se val, que es comprometin a impedir el segrest d'Europa per part dels ­Estats.

El nostre vot ha de servir per reprendre, de nou, com van escriure al segle passat Aristide Briand a França o Eugeni d'Ors des de Catalunya, el vell somni polític d'una veritable unitat moral d'Europa, que depassi la unió monetària, fiscal, de telecomunicacions i de xarxes de transport i d'energia, i es comprometi a construir una gran nació europea. Una Europa distingida en el context mundial pel seu model de societat del benestar, fonamentat en la democràcia, la llibertat individual, la tolerància i la cultura.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Perquè quan el Sant Pare fa posar vermells els governants insensibles que permeten que nois africans morin ofegats a les costes de Lampedusa, Europa fracassa. Quan passejant pels carrers de Barcelona, trobem els caixers automàtics dels bancs convertits en refugis de transeünts, Europa fracassa. Perquè quan els euroburòcrates i falsos polítics pretenen expulsar Grècia pel fet d'estar sobreendeutada o amenacen Catalunya per si decideix plantar cara a l'actual segrest constitucional que l'asfixia, Europa fra­cassa.

Els qui no comprenen que el que ens distingeix com a nació europea és la diversitat i el pluralisme, que vol dir mosaic de llengües i d'identitats; la tolerància, que és convivència de diverses tradicions polítiques i religioses, i la cultura, que són els cafès, les llibreries i les distàncies curtes entre pobles veïns; els qui creuen que som només una unitat monetària i de mercat, en el fons són els més grans enemics d'Europa. Com van fer els germans de la bella princesa fenícia fa milers anys davant el seu segrest per part de Zeus, als europeus d'avui ens toca sortir a evitar un nou segrest d'Europa, ara a mans dels Estats decimonònics, dels populistes fanàtics i dels tecnòcrates -només aparentment- mancats d'ideologia. Conseller de Territori i Sostenibilitat.