Al contraatac
Abstenció no, gràcies
Espanya és l'únic país d'Europa en què no es pot combatre l'abstenció amb campanyes institucionals que invitin a votar. Com a màxim ens poden recordar el dia de les eleccions, però en cap cas mostrar-nos una urna, no fos que algú se sentís intimidat per la terrible pressió de veure una papereta. ¿Recorden allò de l'«habla, pueblo, habla» mentre ens mostraven l'urna, la seva ranura i un ciutadà somrient introduint-hi la papereta? Doncs això avui seria il·legal, segons el criteri de la Junta Electoral espanyola, que considera l'abstenció una alternativa tan digna com la contrària. Espanya és així: serietat i puresa democràtica acreditades. Déu n'hi do, la Junta Electoral.
Sense emular el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, que dimecres va pronunciar la frase poètica de la campanya («O voteu Cañete o us clavo una pallissa»), sí que voldria preguntar-los als que estan decidits a abstenir-se si estan segurs del que no faran. Vejam. En les últimes eleccions europees, l'escó a Brussel·les per als parlamentaris espanyols va costar 300.000 vots per cap. Com més ciutadans s'abstinguin, més barat es posa l'euroescó, de manera que, si l'abstenció ronda aquesta vegada el 60% que apunten les enquestes, amb 200.000 paperetes si fa no fa s'aconsegueix la plaça. No oblidem que l'abstenció dóna més poder als que sí que van a votar, sobretot als que tant si neva com si plou són electors fidels i disciplinats, que acostumen a ser els votants de dreta. O sigui, primera conclusió: qui es queda a casa vota amb el partit majoritari… o amb el segon més gran. Els detractors del bipartidisme serien, doncs, incoherents si deixessin passar l'ocasió de votar aquest diumenge.
Precisament, el sistema electoral europeu, a diferència del de les generals espanyoles, és el que dóna més utilitat a tots els vots. La prova és la recent campanya del PP de Catalunya No desaprofitis el teu vot, un intent d'última hora de desmobilitzar els que pensaven optar per petites formacions polítiques. Quan afirmen que «un sol eurodiputat que es representi a si mateix no pot fer res d'útil per al seu país» estan dient en realitat: «Si vostè no va a votar-me a mi, que sóc el gran, no es molesti a llençar el vot» donant-lo a partits que amb sort tindran un únic representant a Brussel·les.
Notícies relacionadesL''efecte Cañete'
A poques hores de l'obertura dels col·legis, la principal incògnita per a politòlegs i sociòlegs és la projecció electoral de l'efecte Cañete. Serà més gran del que els seus es pensen, i probablement no tan gran com es mereix la seva rància insolència. La seva disculpa in extremis cinc dies després recorda el tuit més enginyós que va circular per les xarxes a principis de setmana: «Ja veuràs quina cara fa Cañete quan descobreixi que les dones voten». Doncs això. A votar, estimades.
