Estratègies obliqües
Cinc claus per a la jornada electoral
1. La mala salut de ferro del bipartidisme. En les últimes eleccions europees, els dos grans partits van sumar el 82% dels vots. En les últimes generals, l'enfonsament del PSOE va portar aquest percentatge fins al 73%. Avui totes les enquestes pronostiquen una caiguda encara més gran: sumaran entre el 60% i el 65% entre tots dos. Sigui qui sigui qui guanyi, ho farà perdent vots, i tant el PP com el PSOE probablement recullin avui el pitjor resultat de la seva història. Però els dos partits seguiran sent, de llarg, els més votats. Qualsevol de tots dos aconseguirà tants vots o més que la suma dels tres següents. ¿Crisi del bipartidisme? Sens dubte, no se'ls veu amb vigor. Però no sembla que el seu final arribi avui.
2. El sandvitx dels partits mitjans. Davant la derrota dolça del bipartidisme, els emergents sembla que es quedaran en victòria pírrica: pujaran, però no trencaran el sostre dels grans i també patiran la mossegada de les noves formacions. UPD aconseguirà el millor resultat de la seva història, però seguirà com a quarta o cinquena força electoral, probablement darrere de la Coalició per Europa de CiU i el PNB. IU obtindrà un bon resultat, el millor en molt de temps, però molt lluny dels dos grans partits i --segons totes les enquestes-- per sota del seu sostre electoral: el 16,7% dels vots que va aconseguir l'any 1996.
3. L'oportunitat dels emergents. ¿Aconseguiran escó al Parlament Europeu alguns dels nous partits? Tant Ciutadans com Podem com la coalició Primavera Europea (Equo-
Compromís i Cha) com Vox tenen opcions, segons les enquestes. Però entre els nous, dos noms sobresurten més que els altres: Podem i Ciutadans. Hi ajuda l'èxit televisiu de Pablo Iglesias i Javier Nart.
4. La incògnita catalana. ¿Qui serà el partit amb més vots a Catalunya? L'ensorrament del PSC -que caurà per sota de la mitjana del PSOE a la resta d'Espanya- deixa una lluita entre CiU i ERC pel primer lloc en una pugna molt difícil de pronosticar. La victòria és irrellevant en escons però transcendent en la política catalana.
5. L'endemà. Si el PSOE guanya serà un baló d'oxigen per a l'equip de Rubalcaba. Si perd les eleccions, hi haurà qui es mourà per exigir un urgent congrés extraordinari en comptes d'unes primàries. El resultat també té una lectura interna a IU, on qualsevol resultat per sota dels set escons provocarà que una part del partit es mogui contra l'actual direcció. ¿I al PP? El lideratge de Mariano Rajoy sobre el partit és tan ferri que passi el que passi, és dubtós que res greu internament hagi de passar.
