La transformació de l'ensenyament
Noves tecnologies i universitat
La revolució tecnològica canviarà el món educatiu com ha fet amb la nostra vida quotidiana
De la mà de l'electrònica, de la informàtica i de les telecomunicacions (TIC), els dispositius mòbils basats en un ordinador potent -però de petites dimensions- i en la xarxa de comunicacions mòbils han irromput en la nostra vida i ens l'han canviat. Els ordinadors portàtils lleugers, les tauletes i els smartphones s'estan popularitzant i generalitzant. Per mitjà d'aquests nous aparells, la manera que tenim d'informar-nos, comunicar-nos i fins i tot d'interaccionar amb el món està canviant a un ritme frenètic. Des de la més conservadora de les posicions, i pensant que no tot el que és nou és bo, sembla poc probable que renunciem a les comoditats i a les funcionalitats que aquests dispositius ens aporten.
Seria llarg enumerar l'impacte d'aquesta silenciosa revolució en tots els àmbits de les nostres vides, però ben pocs han estat els aspectes que s'han mantingut com abans. Més endavant em centraré en la seva influència en l'educació universitària, però ara vull aturar-me en dos elements amb implicacions en el món educatiu: l'accés a la informació, als continguts; i la comunicació i, per tant, la interacció humana. Ens estem acostumant a accedir a tota mena d'informació i continguts, en qualsevol lloc i moment. La consulta a la Viquipèdia només n'és un exemple.
Un cas paradigmàtic d'accés a la informació és l'accés a continguts audiovisuals. La televisió en funció de la demanda, és a dir, veure notícies o el programa favorit quan volem, ha apartat fins i tot de la nostra vida els aparells de vídeo.
Gairebé hem oblidat que abans tocava desplaçar-se fins a una biblioteca per consultar el llibre que crèiem que contenia aquella informació que buscàvem, mentre que ara el llibre acostuma a ser accessible, també, a distància.
Per tant, si en la vida quotidiana ja comencem a exigir poder disposar de qualsevol mena d'informació i de contingut en tot moment i des de qualsevol indret, ¿no exigirem el mateix dels materials educatius? És evident que sí, i de fet els escolars estan creixent en aquest context.
L'altre aspecte és el relacional. Gràcies a aquesta revolució, ens podem comunicar de manera simple, o més complexa, amb persones o grups de persones des de qualsevol lloc i en tot moment. Des del correu electrònic fins a la missatgeria instantània, passant per entorns més o menys col·laboratius, tot ens permet interactuar i relacionar-nos amb altres persones amb una freqüència i velocitat mai abans imaginables. Si, d'una manera o una altra, les barreres que la distància i el temps ens imposaven per interactuar amb altres han caigut, ¿això no afectarà també els processos educatius? Com en el cas anterior, crec que també és una evidència que serà així, tal com ja interactuen molts escolars amb el seu grup.
Si la nostra vida quotidiana s'ha vist transformada per aquesta revolució, crec que també podem esperar que això afecti la formació universitària. El nostre alumnat voldrà (per no dir que ja vol) accedir als continguts dels programes formatius (textos, classes, imatges, vídeos... ) des de qualsevol lloc i moment; com també voldrà (per no dir que ja ens exigeix) interactuar de la mateixa manera amb el professorat i amb la resta del grup.
El paper del professorat forçosament està canviant. A mitjans del segle passat, en punts de la nostra geografia alguns professors donaven contingut literal a l'expressió dictar la classe i, per tant, es donava per fet que el professor únicament transmetia informació. Ara, els nous professors hauran de centrar-se a acompanyar els alumnes en el procés formatiu. També s'haurà d'entendre les parets de les aules d'una altra manera. En definitiva, i entre altres coses, es desdibuixarà la frontera entre el que ara encara coneixem com a ensenyament presencial i no presencial. Ja parlem de forma natural de b-learning o de flipped classroom; conceptes que seran freqüents.
Crec que podem afirmar sense por d'equivocar-nos que estem a les portes d'un canvi profund de molts dels processos i dels mètodes clàssics de la primera de les missions de la universitat, la docència. Amb tota probabilitat l'impacte de les TIC en l'ensenyament universitari serà de tanta magnitud que estem davant del que podríem anomenar un canvi de paradigma. Però pocs s'arrisquen a predir en què consistirà aquesta transformació.
Tal com m'explicava un vell, i savi, amic fa bastants anys: «Si mai et fas un jardí, posa-hi el que vulguis, però no hi facis cap camí. Espera un o dos anys, i llavors veuràs per on la gent ha decidit que els camins han de passar». ¿Estem preparats?
