Eleccions 25-M: gran pas endavant de Catalunya cap al 9-N
Aquest diumenge els catalans hem donat un senyal molt clar de com està el país en el seu any electoral més important de la seva història recent. Els partits a favor de la consulta han guanyat el vot majoritari dels catalans (62% del vot emès) en un context de participació creixent en relació al 2009 (del 36% al 47% del cens, per sobre de la mitjana espanyola i europea), mentre que els partits a Catalunya a favor de l’statu quo del centralisme madrileny s’han estimbat o estancat de manera molt notable.
Malauradament, desenes de milers de catalans residents a l’exterior van quedar sense poder votar com al 2012 per culpa de les ambaixades espanyoles, així com també conec personalment molts casos de catalans residents a Catalunya als quals no van arribar mai les paperetes electorals: això ens ha impedit assolir el 50% de participació i per això és urgent que la propera llei catalana de consultes ens situï al capdavant del vot electrònic: l’empresa catalana Scytl (www.scytl.com), per exemple, és una empresa líder al món en aquest camp, organitzant el vot electrònic en molts països, Estats Units inclosos. Per això a la nit electoral vaig agrair a tota la gent que va fer d’apoderat durant tot el dia, fent possible el joc net imprescindible sense el qual no hi ha democràcia.
Finalment, vull agrair a tots els qui ens heu ajudat a fer una bona campanya electoral, amb notables mobilitzacions i mítings electoral: aquestes eleccions han estat novament una experiència personal fantàstica, que ha estat possible gràcies a la confiança que CiU ha dipositat novament en mi, així com també a la meva família, especialment a la meva dona Maria Rosa. Moltes gràcies, en aquests anys miraré de correspondre cada dia tota la confiança que novament heu dipositat en mi.
1.- ERC ha obtingut un triomf històric protagonitzant un creixement espectacular, a tocar del seu màxim històric, havent obtingut 598.000 vots. Els felicito, també en clau històrica: ERC no va ser legalitzada al mateix temps que el PCE a la transició i va començar la cursa democràtica amb els altres partits des de molt més enrere. L’esfondrament del PSC i la no presència de les CUP han facilitat que ERC guanyés més de 400.000 vots, esdevenint primera força a moltes ciutats grans i mitjanes on mai no hi havia guanyat, en alguns casos amb victòries molt ajustades per sobre de CiU.
2.- CiU ha aguantat el seu percentatge de vot de 2009, un 22%, assolint 550.000 vots: més ben dir, CiU ha sumat el passat diumenge 110.000 vots als obtinguts el 2009 (440.000), fet que representa un creixement del 20%, fins al punt que el gran diari europeu de referència, el Financial Times, va escriure dimarts passat que el resultat de CiU és raonablement bo.
Després de la guerra bruta de l’Estat contra CiU des de 2012, així com després de quatre de govern gestionant un pressupost català que ha estat retallat des de Madrid un 20% en aquest període, penso que aquest resultat electoral és un molt bon resultat. Al 2009, per exemple, després de 4 anys de molt bona feina al Parlament Europeu, Raül Romeva va veure caure un 40% el vot a ICV pel desgast del segon tripartit, que llavors encara no afectava PSC i ERC però si erosionava ICV. Sumar vots després d’anys de govern no és gens fàcil en els temps que corren, i hem vist a França i Gran Bretanya com els partits que hi governen quedaven tercers en aquestes eleccions partint grans pèrdues.
3.- ICV veu premiada electoralment la seva aposta pel dret a decidir, esdevenint la quarta força política i superant el PP a Catalunya. A Barcelona ciutat ICV esdevé tercera força superant PSC i PP, fent possible un podi on els tres primer partits de la capital catalana estan a favor de la consulta: l’electorat català ha valorat positivament el seu posicionament de la radicalitat democràtica que suposa el 9N, fet que hauria de fer reflexionar el PSC.
Notícies relacionades4.- Les pèrdues majors en termes absoluts i relatius són per a PSC i PP, que pateixen un daltabaix molt significatiu: tot i pujar 10 punts la participació electoral, el PSC perd 350.000 vots (la meitat dels aconseguits al 2009, baixant del 37% al 14% dels vots) i el PP en perd 110.000, situant-se per sota del 10%. El Financial Times diu literalment que els dos grans partits espanyols han estat desplaçats als marges del mapa política català. Ciutadans, finalment, s’estanca a Catalunya i queda molt per sota de les seves expectatives i de la seva omnipresència mediàtica, alhora que veu com Podemos es configuren com el seu antídot.
Conclusió: hem salvat amb nota un difícil examen (unes europees sempre són terreny adobat al bipartidisme espanyol per la circumscripció electoral única i, més encara, a l’euroescepticisme creixent) i hem demostrat que els catalans demanden de manera creixent i transversal votar el seu futur en el referèndum del proper 9N. Seguim avançant, doncs!
