Estratègies obliqües
Robar a un banc és barat
Robar diversos milions d'euros a un banc és un delicte molt greu, però a vegades no tant. Depèn de la finestreta que utilitzis i de les eines que facis servir en l'atracament. Si ets un lladre de coll blanc, sempre tindràs a l'abast la dació en pagament: tornar el botí per esquivar la presó. Així ho ha fet aquesta banda dels quatre que no només va ser, en gran mesura, responsable de l'enfonsament de Caixa Penedès, sinó que se salva de trepitjar la presó en la primera sentència en ferm sobre el saqueig de les caixes a Espanya.
Aquests quatre lladres convictes i confessos, però no presos -han admès el seu delicte, però han estat condemnats a penes per sota dels dos anys, de manera que no seran empresonats- ni tan sols tornen tot el botí. Només una part: 28,6 milions d'euros dels 30,6 que es van adjudicar com a pla de pensions. Es queden dos milions d'euros de pensió gens mínima i també els sobresous que durant anys ells mateixos van aprovar. Van ser generosos amb ells mateixos. L'expresident de Caixa Penedès -Ricard Pagès, un dels quatre condemnats- va arribar a cobrar prop d'un milió d'euros en un any: 609.000 euros de fix més un variable de 369.000 euros el 2010, com a premi per com anava tot de bé. El seu sou i el dels seus semblants va arribar a pujar fins a un 20% anual, malgrat la crisi econòmica i la mala situació de la caixa.
Una muntanya de diners
És difícil calcular exactament quants diners públics ens ha costat la fallida de Caixa Penedès, però no ha estat barata. La caixa es va fusionar amb altres al Banc Mare Nostrum i després la seva xarxa d'oficines va ser venuda al Sabadell. En el rescat, els ciutadans vam haver de posar una muntanya de diners: el FROB va injectar 915 milions al Banc Mare Nostrum l'any 2010, però no va ser suficient. El 2013, el Govern va nacionalitzar l'entitat posant damunt la taula 730 milions més.
¿Com és possible que un robatori així es descobreixi sense que ningú vagi a la presó? Per un pacte entre els acusadors i els quatre condemnats per rebaixar les penes a canvi de tornar els diners i reconèixer el delicte. Al Banc Mare Nostrum i a la fundació de la caixa
-en part, antics companys dels acusats- els va semblar bé l'acord. La Fiscalia Anticorrupció i el FROB s'hi van posar en contra i van mantenir la petició de presó. Però ni el fiscal ni el FROB -és a dir, el Govern- han volgut recórrer la sentència, de manera que tot queda judicialment tancat.
Comparin aquesta justícia amb els tres anys de condemna a les dues dones que van participar en un piquet a Galícia i en part entendran el, per a alguns, inexplicable resultat de les últimes eleccions europees.
