Terra erma

Ara són els desallotjaments i les desocupacions les que atrauen l'atenció pública. Fins fa poc eren les ocupacions les que l'acaparaven. Ocupacions de terrenys erms, camps abandonats pels seus amos, cases deixades de la mà de Déu, habitatges de gent desnonada per una banca indiferent al patiment dels seus deutors. Tan indiferent com Shylock, el prestamista shakespearià que demanava «una lliura de carn», de la seva pròpia carn, a un deutor que no podia pagar-li el que s'havia estipulat. És evident que per a la banca no han passat els segles, ni ha arribat encara la civilització dels drets civils. Són com el vell Shylock, amb la diferència que ell va demostrar no ser pitjor que els altres. Tots eren i són víctimes del sistema, per usar aquesta expressió ambigua i perillosa. Perquè els més antisistema són avui els que cobren sous desproporcionats als seus mèrits o compensacions estratosfèriques quan abandonen els centres de comandament d'empreses que ells mateixos han enfonsat.

És una incògnita saber si l'Excel·lentíssim Ajuntament de Barcelona s'ha adonat de l'existència de la Declaració de Drets Humans que han subscrit tots els governs democràtics del món, i fins i tot alguns que ho són poc. En ella s'exclou tot tipus d'abús, com el de l'expulsió forçosa i violenta dels que ocupen pacíficament un lloc crònicament abandonat, encara que legalment no els pertanyi.

Hi ha sentència ferma segons sembla que exclou de tota invasió per part dels okupes de Can Vies, a Sants, com n'hi ha en molts casos d'altres Can Vies a tot Europa. Però res impedeix la negociació, la paciència infinita, la provisió de locals alternatius i diverses solucions més per posar fi a aquesta vergonyosa situació. S'hi combinen per parts iguals violència i estupidesa. Segons sembla els okupes en qüestió feia ni més ni menys que 17 anys que entraven, sortien i realitzaven les seves activitats a Can Vies, sempre fins ara en convivència pacífica amb els seus veïns. Almenys és el que tots hem pogut escoltar una vegada i una altra a la ràdio o llegit a la premsa. Durant aquest llarg període ningú els va denunciar ni per mala conducta pública, ni per molèsties innecessàries als veïns, ni per escàndols. Però ara resulta que a qui molesta és al consistori.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tinc la solució. Eureka. És tan senzilla que m'afanyo a publicar-la en aquest important diari perquè les autoritats incompetents es tornin, de cop i volta, competents. És fàcil. Consisteix, primer, a agafar una quartilla i un llapis, i posar una llista de prioritats per a assumptes que s'han de resoldre ràpidament. Segon, constatar que no costa gaires diners, cosa que el sofert contribuent agrairà (amb la qual cosa s'assegura la reelecció d'aquestes autoritats). Tercer, entre les prioritats, hi podria entrar, en l'ordre que ells vulguin, les següents: plantar més arbres en carrers i places; eliminar prostíbuls o obligar-ne alguns a dissimular millor les seves façanes; detenir els clients que fomenten la prostitució als carrers, no les víctimes del comerç mafiós que les ha conduït a tan humiliant feina. Quart, posar en pràctica un pla eficaç d'ocupació juvenil i encara més, recursos més elevats en l'ensenyament d'oficis als joves, amb percepció d'un sou decent si entren en aquest pla. I així successivament. (Per favor no em diguin que ja ho fan, perquè a petita escala hi ha exemples per a tot: em refereixo a un pla municipal seriós, que hauria d'estendre's a l'àrea metropolitana). És clar que no són projectes vistosos. No són fòrums, estadis, rondes per a major glòria del cotxe o cartellets penjant de cada fanal (tot tan car com inútil i, a sobre, horrible). En canvi, són projectes democràtics i sensats. El seny és el que falta en la vida pública.

Són molt més responsables els que manen que els manats. ¿O m'equivoco? És que si ells no compleixen ara, el que serà terra erma serà el mateix ajuntament, i no un solar o un edifici abatible ni un barri de conciutadans nostres, respectuosos amb la llei, com és Sants. Si després de ser abocats al carrer alguns díscols s'encabriten i cremen un contenidor -cosa imperdonable perquè és un bé públic que paguen els nostres impostos- que no es queixin els que els empenyen a un error com aquest. Els que no cremem contenidors ni apedreguem els antiavalots podem no estar gens d'acord amb els que ordenen demolir edificis o dissoldre a cops els que, a vegades, no mereixen delicadeses com aquestes. Diuen que es frena, de moment, la demolició de Can Vies, i que s'obre el diàleg. Esperem que substitueixi tant la càrrega policial com la pedrada. Que mani el seny i la sensatesa. Sobretot per part dels que tenen càrrecs públics.