Europa des del sud

Europa ha perdut l'ànima dels seus ciutadans. Una sèrie de crisis entrellaçades han posat en perill el present i el futur del projecte comú d'integració europea. L'impacte negatiu d'aquestes crisis afecta tota la Unió Europea, encara que es manifesta amb especial intensitat en els quatre principals estats membres del sud d'Europa -Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia-. La manera com aquests països surtin de les crisis determinarà el futur comú de la UE com el projecte aglutinador, integrador, equilibrat i democràtic que se suposa que és.

Les polítiques d'austeritat han empès les economies del sud d'Europa cap a una recessió de doble caiguda, cosa que ha dividit greument Europa entre creditors i deutors i ha infligit als ciutadans uns costos tan elevats -en termes d'empobriment, desigualtat i índexs insostenibles de desocupació- que posen en perill un contracte social ja molt debilitat. No és acceptable que el peatge de les urgents polítiques de recuperació econòmica sigui la consolidació d'aquests desequilibris.

Ja s'ha pagat un preu molt car, especialment en termes de comprensió mútua, de percepcions esbiaixades i de prejudicis, tant entre nacions europees com a l'interior. La desafecció creixent de l'opinió pública en relació amb el projecte d'integració europea ha arrossegat el suport popular a la Unió a mínims històrics. La confiança mútua, factor bàsic per mantenir una societat unida, s'ha quedat pel camí.

La situació d'Espanya té paral·lelismes amb la de la UE, assetjada per tensions centrífugues entre (i dins) els seus estats membres i per una preocupació creixent davant l'auge de certs ismes (reaccionarisme, nacionalisme, populisme, euroescepticisme) en les seves respectives circumscripcions. La renacionalització de la política europea ha suposat un seriós deteriorament dels valors comuns. I tot plegat empeny la Unió cap a una confrontació interna que podria arribar a derivar en la seva potencial desintegració.

El fracàs de la Unió Europea com a projecte polític és avui una possibilitat real. I el llarg debat sobre la seva crisi d'identitat, que no supera la discussió habitual sobre si ampliar o aprofundir, no té l'altura de mires necessària i és clarament incapaç d'aconseguir la implicació activa de la ciutadania europea. Probablement, una Europa més equilibrada, incloent, responsable i democràtica és la resposta. Però per garantir que les decisions crucials es prenguin en l'interès comú, pensadors, opinadors i polítics dels estats membres del sud han d'exercir un paper essencial en la definició de l'agenda comuna i convèncer els seus homòlegs del nord per reconstruir una visió d'Europa que inspiri optimisme i esperança. Es tracta que els estats membres de la perifèria aconsegueixin que els del nucli adoptin una actitud proactiva, i que tornin a convertir el projecte d'integració europea en un joc de suma positiva, en què es comparteixen els costos de la sortida de la crisi i s'atenen de manera responsable les necessitats dels que han caigut del costat perdedor de l'equació.

Però Europa no és el fracàs col·lectiu que molts volen veure. Malgrat les enormes dificultats que evidencien els resultats de les eleccions, la Unió segueix sent l'única resposta capaç d'assegurar un futur col·lectiu si recupera la gran política davant el curtterminisme dels interessos econòmics.

Notícies relacionades

Per què Pujol torna al pujolisme

Mal vent a ERC

Si Europa vol sortir -i sortir-ne enfortida- d'aquest moment crític, cal que construeixi una renovada visió comuna. El repte al qual s'enfronten avui les nacions europees és el d'entendre la seva interdependència com a fortalesa, en lloc d'afirmar amb zel una independència que juga a la defensiva i ens debilita a tots. En el seu camí de sortida de les crisis, Europa no només ha de dissenyar polítiques adequades per superar els seus problemes d'avui, sinó reforçar els seus valors democràtics fonamentals de solidaritat i tolerància i fer front a dues qüestions clau per al seu futur: igualtat i diversitat. Ha de restablir la confiança entre nucli i perifèria, entre deutors i creditors, i sanar les ferides causades per les polítiques que ha comportat la crisi més devastadora que la història de la Unió hagi conegut. I els estats del sud d'Europa han d'estar vigilants perquè la urgència de la recuperació econòmica no signifiqui la consolidació definitiva de la bretxa de cohesió social i territorial que corroeix els fonaments de l'edifici comú. A aquest objectiu els europeistes, els del nord i els del sud, els que han guanyat i els que han perdut, han de dedicar els seus esforços immediats.

També firma l'article el periodista Oleguer Sarsanedas.