Dret a no decidir monarquia
El PSOE, després d’obtenir el seu pitjor resultat en unes europees i en ple debat successori, serà l’únic partit d’esquerres, monàrquic, que no clami sotmetre a referèndum la monarquia. L’última missió de Rubalcaba ha estat contribuir en la successió de Joan Carles I. Assegurar l’estabilitat. Sense comptar amb les seves bases, clarament republicanes. El PSOE, com a gran partit d’estat, acompanyarà el PP –malgrat que no és necessari perquè tenen majoria suficient- mentre el seu electorat fuig cap aquell que porta el nom del seu fundador, Pablo Iglesias.
D’acord amb la Constitució, en cas d’abdicació, són les Corts Generals que via Llei Orgànica han de resoldre la successió, i malgrat que no es s’està sotmetent el model d’estat a votació, hi haurà un debat sobre la legitimitat de la monarquia espanyola al Congrés. Un altra decisió de gran transcendència que es fa en absència de la votació popular i del consens constitucional. Espanya és el país del dret a no decidir, tampoc sobre la monarquia.
La federació
CiU s’abstindrà. Per Duran, perquè han tornat a quedar exclosos d’un pacte d’estat –com en l’anterior reforma constitucional-, pels sobiranistes de la federació, perquè no s’ha d’entrar en aquest debat, la meta és la consulta. CiU pilota una transició nacional per crear un altre estat a través del dret a decidir. Des del moment que CDC es posiciona a favor d’una Catalunya independent, no té sentit que no sigui republicana si no és que es vol compartir el rei. Si es demana democràcia per decidir el futur polític de Catalunya, és incoherent avalar una successió que es farà sense el consentiment de les urnes. Al mateix temps que ho és demanar el dret a decidir el model d’estat, i negar aquest dret als catalans.
De Felip a Felip
Notícies relacionadesEl relat de la història fa que siguin dos Felips els que ocupin el tron en els moments clau per Catalunya. Jugada de l’estat. Si a Joan Carles I se li atribueix la transició democràtica –interpretació que no comparteixo- a Felip VI se li vol atorgar la legitimitat de reformular Espanya en un moment de crisi econòmica, social, institucional i política. També de solucionar el conflicte territorial. Res no és casual. Príncep de Girona i parla català, es prepara una nova transició ordenada que permeti al poder continuar en el poder. Que tot canviï perquè res no canviï.
Pels partidaris de la tercera via aquesta és la finestra-oportunitat per pressionar una reforma constitucional que blindi la integritat territorial d’Espanya una generació més. S’està gestant una oferta. Però hi ha qui ens vol vendre abans que això sigui una realitat –reproduint un tuit d’Oriol Junqueras-. No es pot regenerar Espanya a través d’una institució no democràtica. Tampoc resoldre el conflicte democràtic entre Catalunya i Espanya. Passi el que passi, la solució sempre són les urnes. En aquest cas, el proper 9 de novembre.
