Banc Central Europeu: massa tard, massa poc
A les 14.30 hores d'aquest migdia, Mario Draghi ens ha anunciat les mesures preses pel Consell de Govern del Banc Central Europeu, reunit aquest matí. La reunió ha creat molta expectació, considerant el procés deflacionista en què ha entrat la zona euro (la inflació al maig ha estat d'un raquític 0,5%) i un creixement timidíssim del PIB que es comença a alentir.
Analitzem seguidament les decisions:
1) Malgrat que algunes mesures són positives, la pitjor notícia és que una vegada més el BCE renuncia a desenvolupar un programa d'expansió quantitativa (QE, en anglès) com el de la Reserva Federal nord-americana, és a dir un programa de compra directa d'actius. Encara que Draghi ha deixat la porta oberta a fer-ho en el futur, la situació reclama una acció més decidida del BCE per reactivar l'economia i reduir l'atur, i això només ho pot garantir un programa del tipus QE.
Novament, l'únic mandat del BCE és mantenir l'estabilitat del creixement del nivell de preus al voltant del 2%, una xifra de la qual no només estem encara molt lluny sinó que, a més, és incompatible amb les expectatives d'inflació necessàries per estimular una arrencada de la inversió. Si volem sortir d'aquesta situació cal una política monetària molt més audaç que alteri substancialment les expectatives d'inflació per trencar l'espiral deflacionista en què ens estem sumint.
2) Rebaixa del tipus d'interès del 0,25% al 0,15. Aquesta és una mesura que en aquests moments tindrà poc efecte. Estant com estem en una Trampa de Liquiditat (que es produeix quan els actors econòmics prefereixen guardar els diners a l'espera de temps millors, paralitzant l'economia) i mancats d'expectatives d'inflació, el mecanisme de transmissió de la política monetària està trencat, i la baixada de tipus deixa de tenir efecte.
3) El BCE ha decidit establir un tipus negatiu per als dipòsits de la Banca privada al BCE, que seran a partir d'ara de -0,1%. Aquesta és una mesura positiva que fa temps que reclamem. ¿Com pot ser que hàgim permès durant tant de temps que la banca privada rebés diners del BCE i en comptes de revertir-los en l'economia real els tingués paralitzats en dipòsits del mateix Banc Central? És incomprensible que aquesta mesura no s'hagi establert abans.
4) Programa de 400.000 milions d'euros que aniran a la banca privada per a crèdit. El programa es coneix com a Targeted longer term refinancing operations (TLTROS), reproduint una mica el que el Banc d'Anglaterra va posar en marxa fa un temps conegut com a Funding for lending. Bàsicament consisteix que el BCE posa a disposició diners a la banca a condició que es reverteixi en crèdit per a l'economia real. Aquesta mesura és positiva, però una vegada més cal preguntar-se perquè ha arribat tan tard quan el Banc d'Anglaterra té un programa semblant en marxa ¡des del juliol del 2012!
Les condicions posades a la banca per a la utilització d'aquests diners també són massa toves. Si bé no es podran destinar al mercat hipotecari (bona decisió que evitarà tornar a inflar bombolles) no s'entén que no s'hagin establert condicionants de tipus ambiental i social en la concessió dels crèdits. Amb la urgència que tenim en aquest moment d'avançar cap a la transició energètica i cap a una economia baixa en emissions, el BCE s'hauria de preocupar de condicionar més el crèdit. ¿400.000 milions per a quina mena d'activitats econòmiques?
També generen alguns dubtes els terminis del programa. Es faran subhastes a partir del setembre d'aquest any fins al 2016, i s'hauran de tornar el 2018. ¿Quines entitats podran canalitzar el 7% de la cartera de préstecs pròpia (el volum màxim de crèdit al qual es podrà accedir) en un període de només tres anys? Sembla massa poc temps i impedirà desenvolupar projectes importants que requereixen més temps de maduració i un abast més gran, que són també els que puguin tenir més impacte macroeconòmic.
Notícies relacionades5) Per acabar, no hem d'oblidar que l'acció del BCE no resol el problema fonamental de la zona euro, com és que els països de la mateixa zona monetària viuen cicles econòmics diferents. Necessitem inversió a la perifèria urgentment. Traslladar capital del centre a la perifèria. I això només ho podem fer a través d'una fiscalitat europea.
En conclusió, si el BCE avui ha fet algun pas endavant, novament les mesures arriben tard i es queden molt curtes.
