Contaminació i soroll a Barcelona

Vaig llegir fa uns quants dies una enquesta realitzada a turistes que van visitar Barcelona l'any passat i que van puntuar la ciutat amb un 8,42 sobre 10. La valoració és de notable alt, i ens en podem mostrar satisfets. Però, si tenim voluntat de superació, hem d'intentar millorar els aspectes en què estem més mal valorats. En l'enquesta la contaminació, la seguretat ciutadana i el soroll són els aspectes amb pitjor puntuació. És obvi que el visitant no valora la problemàtica real dels residents (com avui dia són l'atur, la situació econòmica o la disminució de les prestacions en alguns serveis bàsics), però sí que apunta temes que hem de millorar.

No tractaré el tema de la seguretat ciutadana perquè no és la meva especialitat. Però crec que una actuació coordinada dels diferents cossos de seguretat i el patrullatge al carrer hauria de fer disminuir aquesta inseguretat en algunes zones.

Centrant-nos en els altres dos aspectes que han estat més mal valorats, m'atreveixo a plantejar algunes idees. La contaminació i el soroll formen part del medi ambient de Barcelona i en gran mesura estan provocats pel trànsit rodat. Les motos són les causants d'una part significativa del soroll generat per la circulació. A més a més, els motoristes són el 50% de les víctimes mortals i es veuen involucrats en gairebé el 40% dels accidents de trànsit. Per aquest motiu és necessari un control més intens -per part de la Guàrdia Urbana- de la conducció d'aquests vehicles i de les seves condicions sonores. En aquest sentit, la introducció de la moto elèctrica seria una excel·lent solució, però els seus elevats preus la fan -a curt termini- poc competitiva.

Però el control de la velocitat no s'ha de limitar a les motos, sinó que s'ha d'estendre al conjunt dels vehicles, ja que per sota dels 50 km/h (velocitat màxima als nuclis urbans) el soroll de propulsió és més elevat que el soroll de rodament, i avui dia en els cotxes aquest soroll de propulsió és moderat. D'altra banda, s'ha de continuar les campanyes d'instal·lació de paviments poc sorollosos.

En relació amb la contaminació, s'ha de  treballar en el tema de les flotes de vehicles. La més nombrosa és la de taxis, amb una mica més de 10.500 llicències. En el sector ha tingut un creixement molt important el nombre de vehicles híbrids, però sumant els híbrids, els propulsats per gasos liquats del petroli (GLP) i per gas natural no arriben al 25% del total. Els taxis són vehicles que circulen moltes hores i se n'hauria de forçar els pròxims anys (normativa, renovació de llicències...) la reconversió a, com a mínim, vehicles híbrids.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha fet un esforç important a reduir l'impacte ambiental de la seva flota d'autobusos, col·locant filtres antipartícules i utilitzant combustibles alternatius al dièsel en més del 50% dels seus vehicles. Però els busos híbrids són encara un percentatge petit i no hi hauria d'haver excusa per reconvertir a híbrids els autobusos turístics (unes 70 unitats) que al ser un servei rendible facilita aquesta transformació. En altres empreses d'autobusos s'hauria de ser més exigent amb les que tenen les seves terminals al centre de la ciutat i exigir-los que complissin amb la norma europea d'emissions euro V.

La xarxa viària bàsica hauria d'estar dotada de la màxima sincronització possible en els semàfors amb la finalitat de disminuir l'efecte aturada / acceleració que incrementa les emissions contaminants. A Barcelona hi ha itineraris sincronitzats en els recorreguts de riu a riu, però estan molt menys definits en els que van de mar a muntanya. Tampoc en aquests itineraris mar-muntanya estan complets els carrils-bici. La bicicleta, que ha tingut un creixement molt significatiu propiciat pel Bicing, ha de seguir guanyant espai gràcies a nous carrils o a les zones de pacificació de trànsit. Segurament la pròxima etapa serà la de les bicis elèctriques, l'e-bici.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No obstant, el gran salt per a la reducció de la contaminació i el soroll passa per l'ús significatiu de vehicles particulars híbrids o elèctrics. Per a això és necessari que l'ordenança municipal de vivenda exigeixi en les obres noves la instal·lació elèctrica als garatges de punts de subministrament individuals per a la recàrrega dels cotxes, i que s'incentivi amb un programa tipus Barcelona posa't guapa aquestes instal·lacions elèctriques a les vivendes ja existents.

En definitiva, la millora de la qualitat ambiental serà un procés progressiu que l'aplicació de mesures com les exposades ajudaria a aconseguir, però no s'ha d'oblidar que en una metròpolis com Barcelona l'element clau seguirà sent disposar d'una oferta de transport col·lectiu- especialment ferroviari- suficient, fiable en tots els seus operadors i a preu raonable.