La roda
Alt, altiva, altesa, majestat
Sóc dona, periodista, tinc arrels asturianes i estiuejo a Mallorca. Potser si hagués sortit al Telediario el príncep Felip s'hauria fixat en mi i Pedro Erquicia me l'hauria presentat en un sopar. Vull dir que el que li ha passat a Letizia li podria haver passat a qualsevol, hi ha igualtat d'oportunitats. Però la futura Reina no és Ana Blanco.
Això és el que tenen de fabulós els contes de fades. N'hi ha prou que el teu peu encaixi en una sabata de vidre perquè et coronin reina, encara que no encaixis ni a la família reial ni en una societat que no es pregunta «¿per què tu?» sinó «¿per a què?». Que una periodista encapçali la institució més hermètica i protegida pels mitjans de comunicació és una altra demostració de força de la Monarquia. Totes les virtuts professionals es queden en no res quan, en lloc d'investigar o comunicar des de dins, et tanques a la torre de marfil de l'Estat per la simple raó que li vas agradar a l'hereu.
Notícies relacionadesUn home alt decideix qui serà la seva altiva reina i ja està, passen d'altesa a majestat. És igual el que opinin un pare obligat a abdicar i un país que no es regeix precisament per la meritocràcia (i per la democràcia, a mitges). És una elecció a dit, però queda bonica perquè l'assenyala des del cor.
El somriure perenne que Letizia llueix des del 2 de juny evidencia que ha aconseguit el seu màxim anhel. Si la princesa estava trista era perquè ser princesa resultava poc per a ella. El problema és que, com a la portada censurada d'El Jueves, sobre el seu cap pesarà la mala imatge d'una institució l'única funció de la qual és justament la contrària: promocionar un país. ¿Quin sentit té la Monarquia si no ets una icona pop com Isabel II? Si Letizia vol que els seus súbdits ens prenguem seriosament el càrrec que ostenta, haurà de comprar-se cinc gossets corgi. Com a mínim.