El potencial econòmic del consum col·laboratiu
El conductor d’un cotxe que utilitza Uber. /
El fenomen del consum col·laboratiu està en auge. És difícil aturar una tendència que aporta avantatges clars per al consumidor i que està basada en les noves tecnologies, que sempre avancen a la velocitat del llamp i que permeten innovacions en benefici dels consumidors.
No hem d'oblidar tampoc l'aportació econòmica del consum col·laboratiu en termes d'inversió i de generació d'ocupació. Un estudi recent d'Airbnb destaca que a Barcelona el turista que s'allotja en habitatges turístics d'aquesta plataforma gasta 2,3 vegades més que el turista mitjà i s'allotja a la ciutat 2,4 vegades més temps que el turista mitjà. Aquesta mena de negocis tenen un impacte econòmic positiu a la zona, afavoreixen de manera significativa el comerç de proximitat i enforteixen la ciutat, alhora que contribueixen a la generació de llocs de treball directe i indirecte.
Aquestes plataformes han aflorat en un context de crisi econòmica en què molts consumidors es qüestionen si val la pena seguir apostant per la propietat en lloc d'accedir-hi en col·laboració o règim compartit. Aquesta mena de consum intel·ligent, basat en l'estalvi, ofereix als consumidors contaminar menys (per al cas del transport compartit) i estalviar, personalitzar la seva experiència i crear valor afegit en la plataforma com a prescriptor, microemprenedor o formant part d'una comunitat en què les opinions, les valoracions i la reputació són l'element clau.
Notícies relacionadesEl fenomen del consum col·laboratiu augmentarà els propers anys, tal com destaca un estudi d'Euromonitor International, que diu que continuarà en notable alça els cinc anys vinents i destaca que la regulació no n'impedirà el creixement. Si aquests models de negoci han vingut per quedar-se, no té sentit girar-se d'esquena a la innovació i protegir indústries tradicionals que haurien d'adaptar-se als nous temps, explorant elles així el potencial de les noves tecnologies i posant més el focus en l'usuari. Aquest cop de porta a la innovació perjudicaria clarament el consumidor. La revista 'Time' va triar el consum col·laboratiu com una de les deu idees que canviaran el món el segle XXI. Per això, en comptes de frenar el ritme natural de la innovació, deixem clares les regles del joc per aprofitar tot el potencial de les noves tecnologies. Com diu Neelie Kroes, vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de l'Agenda Digital, amb motiu del conflicte entre el col·lectiu de taxistes i l'aplicació Uber, “no podem abordar aquests reptes ignorant-los, fent vaga o intentant prohibir aquestes innovacions”.
L'aparició d'aquest i d'altres models de negoci disruptius demana una definició clara de les regles de joc, una regulació que aporti seguretat jurídica i que permeti crear un escenari sòlid sobre el qual la tecnologia i la innovació, centrades fonamentalment en l'usuari, puguin desenvolupar-se. No és casualitat que moltes d'aquestes empreses vinguin de l'altre cantó de l'Atlàntic, on la regulació és moltes vegades una eina per a l'impuls de la innovació com a base per al creixement i es planteja des d'una visió estratègica a llarg termini.
