Anàlisi
La desbarcelonització del planeta futbol
Sembla que els equips ho hagin consensuat entre ells. ¡Quina Copa tan legal! Es fa estrany que es marquin tants gols en aquests primers partits. I el millor és que l'afició està disfrutant de forma inesperada i ràpida d'aquest joc extremadament ofensiu. Res a veure amb els Mundials d'altres vegades, tan sovint avorrits per l'excés de precaució defensiva dels equips. Ningú vol exposar gaire en les primeres rondes per por de quedar eliminat. És la gran preocupació de tots.
¿Per què llavors al Brasil estem veient aquesta tempesta golejadora? Per descomptat, és aviat per treure conclusions definitives, però podem atrevir-nos a donar una teoria: el Mundial és així fins avui perquè estem assistint a la desbarcelonització del futbol. Aprofundim en la teoria. Fa set o vuit anys, el Barça va començar a dominar el món del futbol amb la lògica que el toc de la pilota tot ho cura. La selecció espanyola estava en la mateixa sintonia, més per comptar amb la majoria de jugadors del Barça que per pròpia convicció inicial. La filosofia és tan simple d'explicar com complicada d'aplicar: com menys s'arrisca la passada, més probabilitats de quedar-se amb la pilota i anul·lar qualsevol acció del rival. El cert és que el joc de combinació del Barça va influir en la forma d'entendre aquest joc a tot el planeta. Tots mirant d'estar el màxim temps possible amb la pilota. I sense arriscar gens o molt poc. Com menys risc, menys perills, per tant, menys gols, menys passió al camp.
Fa dos anys, el Bayern Munic es va convertir en el millor portaveu de la bona nova. Va proposar un joc vertical, arriscat, ofensiu i va golejar el Barça en les semifinals de la Champions (7-0 en el global). El missatge estava llançat: hi havia una altra manera de tenir èxit. Altres van començar a imitar l'exemple. Després, va venir la Copa del Món.
En els primers partits ja va irrompre l'estil agressiu. Fins i tot els equips humils com Costa Rica no van renunciar a anar a l'atac desacomplexadament. Jugant bé o jugant malament, tothom va mirar d'anotar. L'ànsia pel gol s'imposava al desig de no patir. Per primera vegada en més d'un lustre, el valor de la possessió perdia valor.
Espanya va seguir fidel al seu estil davant Holanda, sobretot a la primera part, però la velocitat es va imposar a la possessió i el marcador no va deixar cap mena de dubte: 5-1. La velocitat sembla que s'ha convertit en la nova clau del vell futbol. Contraatacs fulminants, més jugadors a la carrera sense pilota. Pur risc.
El joc del Barça, per descomptat, va tenir una enorme bellesa. Qualitat, categoria, elegància i eficàcia, res a veure amb el joc vertical ple d'imperfeccions. Però crec que el futbol estava ja una mica cansat d'aquest enganxós joc espanyol.
