Al contraatac
Mirant cap a Cuenca
Res no existeix oficialment fins que no es publica al BOE, i per això hi ha els rastrejadors del periodisme que ensumen cada matí les decisions que pren el Govern posant el nas a sobre del Butlletí Oficial de l'Estat. Fa uns dies el Govern va concedir un altre grapat d'indults, i escaldat com està el gat, algú es va prendre la molèstia de saber qui era el guàrdia civil Manuel Arbesú, per què havia estat condemnat i per què se l'indultava. Així vam saber que fa tres anys va pujar de paisà a un tren de Gijón, amb un amic que es va asseure al costat d'una altra passatgera a qui va dir coses delicades, tals com «sabes, tía, me das morbo, métotela por el culo y sácotela por la boca... póngote mirando a Cuenca». Així consta literalment en els fets provats que recull la sentència, que afegeix que el guàrdia civil «va estar rient permanentment» mentre gravava amb el seu mòbil.
No va intervenir en absolut ni tan sols quan l'energumen, anomenat Javier Lastra Vigil, va posar la mà a l'entrecuix de la víctima quan intentava escapar-se. Un ciutadà que va intentar ajudar-la es va emportar una hemorràgia a l'ull, un trau al llavi superior i un cop a la templa. Davant d'això, l'ara indultat va seguir ometent el seu deure de perseguir o evitar el delicte, cosa que també és delicte tractant-se d'un agent de l'autoritat. Doncs bé, l'Audiència Provincial d'Astúries va condemnar Arbesú a pagar 500 euros a la víctima i a inhabilitació de sis mesos per a càrrec públic, pena que comporta l'expulsió d'un cos que anomenen «la Benemèrita».
Regidor del PP
La perplexitat que produeix la ridícula condemna -la de l'agressor és encara menor sense l'agreujant de ser agent de l'ordre- es completa quan el Govern considera que concorren «raons de justícia i equitat» per commutar la pena d'inhabilitació per una multa. Estàvem digerint la notícia quan vam sentir que algú va cantar bingo: el pare és regidor del PP i va mobilitzar tot el que va poder a Astúries perquè el seu fill fos indultat. Fins aquí era humanament comprensible, però cabra avesada a saltar, salta i saltarà, i, tard o d'hora, dóna mostra de la seva naturalesa.
Dimecres va parlar a Espejo público negant que el seu fill fos amic de l'agressor i que veiés cap tocament, i menys encara un delicte. Segurament per això, el seu fill es va escapar dues vegades de la policia. «Ella va ser l'ocasionant d'aquest problema», va afegir, i per això «no mereix» que el seu fill «li demani perdó». Des dels temps d'aquell inoblidable jutge de Lleida que va considerar que un pobre empresari no es va poder resistir a la provocació d'una noia en minifaldilla no havíem sentit res semblant.
El menyspreu que sent Gallardón per les dones sorprèn ja poca gent, però, ¿cap a quina part de Cuenca miraven les ministres i la vicepresidenta quan es va debatre l'indult?
