Anàlisi
Bandera republicana i llibertat d'expressió
Sembla mentida però és cert: Madrid, proclamació del nou Rei, la policia ha impedit exhibir banderes republicanes durant la desfilada. Una cosa impròpia d'un Estat de dret que reconeix la llibertat d'expressió. Perquè, efectivament, l'exhibició de banderes en l'espai públic no és altra cosa que la manifestació de la llibertat ideològica i la llibertat d'expressió.
La bandera tricolor és una mostra del passat democràtic de l'Espanya contemporània, que no cal oblidar que va ser una excepció en la història del constitucionalisme d'aquest país. Les dictadures, els pronunciaments militars o els règims autoritaris han estat la regla.
La bandera de la República no va ser símbol de l'odi racial ni de cap dictadura. Va ser l'estendard d'un règim reformista basat en la llibertat, la raó i el laïcisme, que va pretendre modernitzar un país ancorat en el passat oligàrquic de la monarquia corrupta i retrògrada d'Alfons XIII.
Mostrar en públic una bandera no solament val per a les oficials, sinó també per a qualsevol altra que simbolitzi la posició ideològica de qui mostra l'estendard. Des d'una posició liberal, l'Estat democràtic ha de donar cobertura a l'expressió de símbols de naturalesa política diversa, inclosos aquells tan miserables i d'infaust record com, per exemple, la bicolor amb l'àguila de la bandera franquista. L'únic límit és que els seus exhibidors no practiquin la violència.
Un referent jurisprudencial sobre això el constitueix la sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units que va invalidar les lleis de la majoria dels estats que prohibien la profanació de la bandera federal, ja que la crema del símbol nacional era una conseqüència més de la llibertat d'expressió reconeguda a la Primera Esmena (la primera d'altres decisions del mateix estil va ser la sentència 491 US 397, del cas Texas contra Johnson, de 1989).
Mostrar la bandera tricolor és una mostra de llibertat ideològica en el marc del pluralisme polític reconegut per la Constitució. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional ha assenyalat que «la llibertat ideològica (…) no s'esgota en una dimensió interna del dret a adoptar una determinada posició intel·lectual davant la vida (…). Comprèn, a més, una dimensió externa d'agere licere (llibertat de fer), d'acord amb les pròpies idees sense patir sanció o demèrit» (STC 120/1990). Convé no oblidar que les anomenades leyes fundamentales del franquisme van ser derogades per la Constitució del 1978, que és la norma que ara garanteix el dret a mostrar tant l'ensenya oficial com qualsevol altra.
Notícies relacionadesPerquè la forma de govern dissenyada per la Constitució es basa en el pluralisme polític i la llibertat ideològica, que donen cobertura jurídica a l'expressió d'opcions polítiques i règims diferents o alternatius, sempre que es manifestin amb expressa renúncia a la violència.
El comportament de la policia és un exemple flagrant de control preventiu o cautelar de drets fonamentals, impropi d'un Estat de dret.
