La roda
Posar el comptador a zero
Hi ha dues bones notícies en el cas que Miquel Iceta acabi assumint el lideratge dels socialistes catalans. Per un costat, el nivell intel·lectual del debat polític del nostre país pujarà notablement (mentre Quico Homs seguirà obstinat a abaixar-ne la mitjana amb intensitat) i, per l'altre, les crítiques adreçades al PSC es podran centrar en el contingut o absència del seu projecte. Per desgràcia, Pere Navarro s'havia convertit en una mena de pipicà nacional on tothom aprofitava qualsevol oportunitat per fer-hi les seves necessitats.
Però, ¿on era i què va dir i què va fer Iceta el maig del 2010? Aquell mes el Govern socialista va matar les esperances dels que al crit de «no ens fallis» van portar Zapatero a la Moncloa. ¡I les dels seus fills! ¿I el juliol del mateix any? Després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, Iceta proposava seguir desenvolupant el marc estatutari sense alterar el calendari. No va ser fins al 2013, i amb el debat independentista en efervescència, que el seu partit va aconseguir concretar una proposta de reforma federal. Sobre aquests dos moments de la història recent, el PSC ha de desenvolupar ja una resposta i un programa convincent. Tenen quatre anys de retard i la frustració col·lectiva que s'entreveu per d'aquí uns mesos no és només responsabilitat dels que van proposar accelerar el ritme de la història. També ho és dels que no van saber, van poder o van voler articular una alternativa.
Mentrestant, que Iceta sigui brillant, coneixedor del partit, o respectat pels seus iguals, només servirà per posar el comptador a zero si és que queda marge. En el PSC corren el risc que la intensitat de la llum que projecta (sobretot en contrast amb Navarro) enlluerni prou per no estar a punt per iniciar la Transició.
