Estudi d'anàlisi social
¿Quins valors valen, ara i aquí?
El retorn a principis i fonaments essencials alimentaria tota perspectiva de vida de qualitat
Quan parlem de desenvolupament econòmic i de la competitivitat de les nostres empreses, massa sovint es tendeix a pensar només en termes de coneixement, capacitat de producció o infraestructures físiques (universitats, centres d'investigació, teixit empresarial, ports, aeroports, xarxes ferroviàries...). És a dir, fem referència al hard, però gairebé sempre tendim a oblidar el soft: els valors, les actituds, el propòsit i la mentalitat dels nostres professionals i empresaris, els quals, en última instància, són els que determinen els seus comportaments i les seves decisions. En sintonia amb l'evolució del món occidental, també hem posat el focus en la racionalitat instrumental i hem deixat de banda els objectius. Ens hem centrat en el com i hem prescindit del perquè.
Amb el títol suggerent de Temps de regeneració, temps de reconnexió, s'ha presentat l'Anuari dels valors 2013, treball pioner a Catalunya, elaborat per la càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d'Esade (dirigida pel professor Àngel Castiñeira) i promogut per la Fundació Lluís Carulla. I és que, si bé és cert que, com es diu a la presentació, «hauria de ser normal que en un país cada any es faci balanç de quins han estat els grans debats socialment compartits que facin referència als valors, referents ineludibles de qualsevol dinàmica social», el cert és que l'estudi, debat i difusió de tot el que és relatiu a la qüestió axiològica encara és una cosa minoritària.
L'estudi analitza des d'aquesta perspectiva els vuit temes de debat de més transcendència mediàtica al nostre país el 2013. Ordenats de forma jeràrquica, són la corrupció política a Espanya i a Catalunya, el procés sobiranista, la crisi econòmica i les retallades socials, les anomenades primaveres àrabs al Magrib, l'emergència de la societat civil, el conflicte entre llibertat i seguretat en relació amb les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), lideratges i valors (Thatcher, Mandela...) i les mobilitzacions en defensa del dret a la vivenda. Es tracta de veure com s'ha abordat cadascuna d'aquestes qüestions, a quines reflexions i missatges ha donat lloc i, en definitiva, des del punt de vista dels valors associats a aquests grans debats, quin ha estat el resultat del procés i quines reflexions ha fet aflorar.
Molt resumidament, les conclusions de l'informe són les següents. Primer, tot sembla indicar que els models preexistents (polítics, econòmics i socials) han entrat definitivament en declivi, però ningú sap com seran els nous. Segon, vivim immersos en una sèrie de crisis multidimensionals en les quals el comú denominador és una crisi profunda de legitimitat dels poders i les institucions. Tercer, les disfuncions sistèmiques amplien la distància entre les institucions i una ciutadania que cada vegada està menys disposada a acceptar els casos flagrants d'injustícia social. Quart, l'actual crisi d'autoritat és, en realitat, una crisi del poder establert, que la ciutadania percep com enrocat en la seva pròpia supervivència, la defensa de l'statu quo i els privilegis. Cinquè, amb els mecanismes institucionals greument perjudicats i mancats de credibilitat, la societat civil reinventa la manera de fer sentir la seva veu i busca formes alternatives de fer política. Sisè, es reivindica un retorn a valors essencials com l'honestedat, la veritat, la democràcia, la justícia, l'equitat, la responsabilitat i la dignitat, atès que hi ha una elevada percepció social de desconnexió respecte d'aquests valors. Setè, tot porta a pensar que l'única sortida existent passa per una reconnexió, individual i col·lectiva, entre els valors proclamats i les pràctiques viscudes, de manera que ens permeti entreveure nous horitzons i recuperar l'esperança en un futur millor.
En suma, tornar a posar sobre la taula la qüestió dels valors -o,
més ben dit, atorgar-li un lloc destacat a les agendes política, empresarial i mediàtica- pot ser una de les contribucions més grans del present, ja que els experts consideren que «els valors sòlids segueixen sent el fonament de qualsevol perspectiva de vida de qualitat». En aquest sentit, a més de les propostes tecnocràtiques necessàries per superar les crisis, els autors afirmen: «Pot passar molt bé que ara sigui, doncs, temps de tornar als fonaments, de reconnectar amb els nostres valors bàsics, el temps de tornar a confrontar-nos amb ells, de pensar, de parlar, de preguntar-nos quin tipus de relació hi volem tenir, fins a quin punt estem disposats a incorporar-los a les nostres vides, a la nostra manera de fer, fins a quin punt volem comprometre'ns amb ells per encarnar-los, per fer-los reals, operatius».
