Sacsejada
Fa un parell de setmanes el Baròmetre Polític d'Espanya reflectia els efectes que els resultats de les eleccions europees havien tingut en l'opinió pública espanyola i la seva translació a les preferències polítiques de la ciutadania a àmbit estatal. En la mateixa línia, el Baròmetre Polític de Catalunya que avui publica EL PERIÓDICO posa de manifest una sacsejada similar sobre l'escenari polític català, en què s'accentuen les tendències derivades dels dos fenòmens que estan marcant la política del nostre país en els últims temps.
En primer lloc, es reforcen les tendències que ja s'estaven observant des que la independència s'ha situat al centre del debat polític català: creixement dels partits que defensen posicions més clares en aquesta qüestió (ERC i C's) i retrocés dels que ofereixen postures més ambivalents respecte al tema (CiU i el PSC). De fet, en aquesta línia, la Diada del 2012 ja va suposar per a l'escenari polític català un primer sotrac, com van posar de manifest les eleccions del 25 de novembre d'aquell any i com estan reflectint totes les enquestes publicades des d'aleshores.
En segon lloc, també s'accentuen les tendències que s'estan observant tant a Catalunya com en el conjunt d'Espanya des que va esclatar la crisi i, sobretot, des que es van començar a aplicar les polítiques d'austeritat, primer per part del Govern del PSOE i després per part del PP. Aquestes tendències han cristal·litzat plenament en aquestes eleccions europees, caracteritzades per la caiguda dels partits tradicionals i el creixement de les noves forces o de les que encarnen més bé la nova política.
Notícies relacionadesEl baròmetre publicat avui posa de manifest que a Catalunya aquestes tendències reforcen partits com ERC, Ciutadans, la CUP i ara Podem, que també irromp amb força en el panorama polític català. Tot això dibuixa un escenari polític completament nou respecte a fa tan sols cinc anys. De fet, el baròmetre publicat avui registra dades mai obtingudes fins ara: 1) ERC guanyaria avui no només les eleccions catalanes, sinó també les generals per primera vegada. De fet, tant en les eleccions al Parlament com al Congrés, els republicans obtenen la seva intenció directa de vot més alta de tota la sèrie de baròmetres publicats per EL PERIÓDICO des de fa més de 10 anys. 2) Per contra, CiU i el PSC registren els seus mínims en intenció directa de vot en els dos comicis i obtindrien avui els seus pitjors resultats en tres dècades, tant en unes eleccions com en les altres. 3) Podem apareix amb força a Catalunya, com el tercer partit en intenció directa de vot en les eleccions catalanes i el segon en les generals. 4) La força dels partits nous es reflecteix especialment entre els joves, que situen en primer lloc en intenció directa de vot en les autonòmiques ERC, seguida de Podem, la CUP i Ciutadans, i es castiguen els partits tradicionals.
En definitiva, es dibuixa un escenari català cada vegada més fragmentat, que portaria al Parlament fins a vuit forces polítiques diferents, i en què cada vegada es distingeix menys entre les eleccions autonòmiques i les generals. En aquest sentit, la intenció directa de vot recollida de cara a les eleccions catalanes i a les generals cada vegada són més similars, el mateix que passa amb el vot estimat en un cas i en l'altre. De fet, les europees van deixar a Catalunya uns resultats més propis d'uns comicis en clau catalana que espanyola. Així doncs, el vot dual, que havia caracteritzat l'electorat català, sembla diluir-se en un context marcat pel debat sobiranista i el desgast del sistema de partits tradicionals, que assenyala l'inici d'una nova època.
