De moment ¡tot va bé!

Expectant em tenia l'estrena del nou programa de Xavi Rodríguez i Edurne i davant els meus dubtes, està funcionant. Malgrat que ella encara aquesta fluixa, Rodríguez domina el format i es compensa amb la col·laboració de María Lama, la que podríem dir que és la copresentadora a l'ombra.

Veure com es transforma un magazín radiofònic en un de televisió em feia certa por, no només per allò que diuen que a la ràdio hi ha els que no volen a la tele, que en la meva opinió no és del tot cert… Si no que més aviat pel fet de veure si les coses que ens diverteixen a la ràdio, també mantenen la seva gràcia en pantalla i fins al moment, sembla que sí.

El plató molt semblant al d'altres formats similars, com per exemple ‘Asó nos va’, ‘Tonterías las justas’ o ‘No le digas a mamá…’ entre altres, però fent justícia, em va semblar encertat i convincent per a l'ocasió. Incrustat també al plató, Iñaki Urrutia, que per al meu gust, es fa potser una mica carregós veure'l en un altre programa més d'aquestes característiques, però que si té el seu públic ho puc arribar a entendre…

Interessant també veure la manera com es distribueixen els col·laboradors al programa, separant la palla del blat, és a dir, agrupant tots els participants segons el seu nivell i característiques de secció, sense deixar barrejar la part important del programa amb els reforços o seccions esbojarrades, com per exemple, Lety de ‘Quién quiere casarse con…’ i María Lama o Iñaki Urrutia. Suposo que tot es deu al fet que el programa s'ha d'entendre com a tal i no com una amanida desorganitzada.

Edurne balla, canta, es mou, però queda justa en alguns comentaris o bromes que queden entretallats entre els comentaris de la resta, li falta potser ritme i entornar-se amb la resta de l'equip, que per un altre costat, ja fa temps que treballen junts a les ones.

Les imitacions són bones i la forma de tractar l'actualitat no està gens malament, ja que no es fa pesat i tampoc fa que et moris del riure, diguem que està en el seu just punt, no ho toqueu. Tampoc eviten fer repàs a les xarxes socials, que encara que aquest ja molt vist, sempre dóna un aire fresc i nou a un format i fa que la gent d'alguna manera es converteixi en còmplice d'allò que s'està fent.

Pel que fa als convidats, de moment s'aposta per un perfil que agrada a la gent jove i evita la caspa de segons quins convidats, els quals pots veure gairebé mensualment en altres formats i que ja poc han d'explicar. Faltarà veure per això si segueixen de manera fixa aquesta línia o a poc a poc es va desdibuixant i tot acaba tenint cabuda en la novetat de Rodríguez i companyia.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Amb ‘Todo va bien’ Cuatro ha sabut trobar el punt just d'aquest tipus de formats, per exemple, en el cas de Pablo Motos, s'aposta molt per l'entreteniment, el dinamisme, però s'obliden moltes vegades de la part més informativa i d'actualitat, i que segons el meu parer, és necessària, tal com feien en anteriors temporades i que ara sembla que l'equip del nou format de Mediaset, ha vist clar que era necessari.

I finalment, tribut a María Lama, la veu que ens acompanya i ens ha acompanyat durant anys als matins de la ràdio i que aquesta setmana hem pogut veure com darrere d'una excel·lent veu s'amaga també una bonica cara i una gran professional, que, al seu ritme i a la seva manera, va definint el seu estil. ¡Molta sort a l'equip i hi estarem pendents…!