Per un nou maragallisme

Avui Barcelona té la gran oportunitat d'esdevenir la capital d'un nou país. La llibertat és a tocar i no podem fallar. Tenim el deure de fer-ho amb rigor, donant la mà a tothom perquè ningú es quedi enrere i assolir junts el nostre horitzó. Volem ser la ciutat amb més justícia social, on l'aturat guanyi la llibertat al trobar una feina, el jove sense recursos guanyi la llibertat de matricular-se a una bona universitat i la persona gran que se sent sola obtingui la llibertat d'una vida digna.

Al seu moment, amb l'alcalde Maragall, vam poder viure l'emancipació de les antigues viles del pla de Barcelona, que havien quedat cobertes d'una capa grisa homogeneïtzadora en la llarga nit del franquisme, i amb la democràcia van guanyar els carrers per a la gent, van tornar a ser espais de trobada i identificació: van tornar a ser habitables. Ara ha arribat l'hora de fer un pas més: hem de fer més habitable el conjunt de la ciutat. Necessitem eixos cívics on puguem creuar per la ciutat caminant o amb bicicleta, reduir la contaminació i fer que el comerç de barri floreixi de nou. Es tracta de fer eixos de vida ciutadana del mar a la muntanya (de la Barceloneta a Collserola), del Llobregat al Besòs (Montjuïc, Ciutadella, Glòries, Sant Andreu-Sagrera) i també al cor de la ciutat, del centre a Sant Antoni.

Els ciutadans hem de veure el carrer com si fos el rebedor de casa, i on cap barri ha de ser considerat perifèria. Per això proposem una Barcelona sense fronteres amb el Besòs com un punt de trobada, Collserola baixant a la ciutat, de cara a l'Hospitalet i no d'esquena, oberta al mar també de la Barceloneta a Montjuïc i de la Mar Bella al Fòrum. I, mitjançant un gran impuls a la rehabilitació, guanyar la cinquena façana, els terrats, com a espais verds i comunitaris.

Tot això ho hem de fer des de l'esquerra. A Barcelona tornen a guanyar les esquerres, però unes noves esquerres. Per primera vegada després de 78 anys, Esquerra Republicana ha guanyat les eleccions a Barcelona. Aquell espai d'esquerres, cosmopolita, catalanista i federalista que va saber aglutinar Maragall als anys 90 s'ha transformat. Ara, la majoria de ciutadans de Barcelona són progressistes i, també per això, defensen el dret a decidir del nostre país. ERC pot ser el pal de paller d'aquest espai i el nostre repte és sumar-ho tot. Cal que sumem totes les persones que tantes aportacions han fet a la ciutat des de partits d'esquerres, entitats, empreses o moviments socials i avui fan una aposta ferma per guanyar el nou país. Per sumar, hem de treballar de valent, escoltar i ser generosos. Amb els mestres que fan escoles amb èxit, els veïns que fan barris vius, les entitats que donen dignitat a les persones, els emprenedors que generen noves idees cada dia. Si el dia abans de les eleccions sumem la majoria social, el dia després serem majoria política.

Sumar junts i ser amb la gent. Parlant de feina i posant la prioritat en les més de 100.000 persones aturades a la ciutat. Cal reindustrialitzar Barcelona a la Verneda Alta, Bon Pastor i Baró de Viver, creem llocs de treball al comerç amb els eixos cívics, amb l'impuls a la rehabilitació d'habitatges, amb el clúster del clima i les energies netes, amb el coneixement al voltant dels nostres grans hospitals i universitats. Però creem, també, llocs de treball directes: després de sis anys hi ha molts aturats de llarga durada i els cal una feina de servei a la comunitat pagada per l'Ajuntament. Amb només dues terceres parts del superàvit de 2013, podem crear 8.000 llocs de treball directes.

Posarem la banya en l'educació. No hi pot haver llibertat sense una ciutadania formada, amb esperit crític i culta. Obtindrem l'èxit escolar si hi bolquem tota l'energia de la ciutat, com als 90 vam fer amb l'esport, ara ajudant les escoles, els instituts i els seus alumnes. Cal escoltar els centres que estan obtenint millors resultats, identificar les seves pràctiques educatives d'èxit i estendre-les a la resta. Transformar amb les mestres al davant. I recuperar la sisena hora a les escoles públiques.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però Barcelona no serà mai la capital lliure del nou país si no aconsegueix una distribució equitativa de l'atenció que les persones requereixen. Ha de tenir un sistema públic d'atenció social, que pensi en totes les persones vulnerables. Ha de mantenir i ampliar els serveis socials per poder acompanyar el conjunt de la societat.

Ara és el moment de fer una proposta política nacional i social que renovi el llegat de Maragall, el millor alcalde que ha tingut mai Barcelona. Amb el nou maragallisme que volem tirar endavant, trepitjarem els carrers de la ciutat, als 73 barris, escoltant i compartint propostes amb les més de 5.000 entitats de la nostra capital. Hem de ser actius, creatius, rigorosos i oberts. Per esdevenir la primera força política, governar la capital i fer la Barcelona de les persones lliures. Aspirant d'ERC a l'alcaldia de BCN