Matteo Renzi era l'estrella convidada en el primer ple del Parlament Europeu. Aquest mes de juliol s'inicia la presidència italiana del Consell, i hi havia gran expectació sobre el programa del jove nou primer ministre italià.
Renzi ha demostrat en aquests primers dies un gran ímpetu per reformar institucionalment Itàlia, la Constitució i la llei electoral. La seva victòria en les eleccions europees va ser impressionant, essent el seu partit, el PD, el més votat de tot Europa.
Hi havia avui una gran expectació per les propostes que faria davant el Parlament després de les eleccions, i per la concreció de la seva insistència a fer més èmfasi en el creixement davant el ritme suïcida de la consolidació fiscal. L'expectativa la combinàvem amb un punt important d'escepticisme, per la decepció de les conclusions del Consell Europeu de la setmana passada, on no només no s'apuntava cap estratègia de creixement creïble sinó que, a més, es blindaven explícitament els instruments jurídics europeus en què es recolza l'austericidi.
Després d'un discurs ben construït, culte i amb la retòrica i bellesa que sol acompanyar els discursos dels oradors italians, el buit en què ha caigut la seva proposta ens ha decebut. Darrere de magnífiques referències a la necessitat de recuperar "l'ànima d'Europa", a la necessitat de simplificar-ne l'entramat institucional i construir el que ell anomena 'smart Europe' (¿què carai deu significar?), o que els europeus "tenim el deure d'estar a l'alçada de l'herència rebuda", quan ha començat a parlar de creixement no ha concretat cap proposta, ni una de sola.
Barbara Spinelli en nom de la GUE i Philippe Lamberts en nom del grup Verds/ALE l'han interpel·lat sobre una important quantitat de qüestions. Lamberts li ha recordat que alguns instruments essencials de la política fiscal europea actual, entre ells els anomenats 'six pack' i 'two pack' entren aviat en revisió. Li ha preguntat si pensava exigir i impulsar-ne modificacions per donar aire a les finances públiques. Li ha preguntat sobre la necessitat d'establir indicadors socials, com el nivell de pobresa i atur, entre els objectius de política econòmica. Sobre la necessitat d'establir una assegurança europea de desocupació. Sobre la Unió Energètica i la possibilitat de crear llocs de treball en l'economia verda. Sobre la lluita contra el frau fiscal. Lamberts fins i tot li ha recordat que són precisament Roma i París els que actualment bloquegen l'avanç de la Taxa de Transaccions Financeres.
Hem obtingut el silenci per resposta. En el seu torn de rèplica, i després de fingir un enfrontament amb el líder del Partit Popular Europeu, l'alemany Webber, sobre l'incompliment per part d'Alemanya del Tractat d'Estabilitat fa uns anys, no ha volgut entrar en cap dels temes plantejats. Sobre el paper, la Presidència italiana porta com a proposta estrella que el Banc Europeu d'Inversions alliberi fons ja existents per desenvolupar una estratègia de creixement. La quantia i l'orientació d'aquesta inversió segueix sent un misteri que Renzi no ha revelat.
Notícies relacionadesCom tampoc ha revelat res sobre què entén ell per avançar cap a "una política europea d'immigració". Ni una sola referència al drama dels refugiats sirians, per cert.
El judici de la Presidència italiana del Consell arribarà a finals d'any, però a jutjar pel que s'ha escoltat avui no crec que estiguem davant de res excessivament revolucionari. Lamberts ha resumit perfectament la intervenció de Renzi a l'assenyalar-li: "Vostè, senyor primer ministre, té el talent de la paraula, però no de la proposta".
