La vigència d'una doctrina heterodoxa
Una realitat viva i molt activa
La teologia de l'alliberament perdura com un corrent creatiu i plural del pensament cristià
Una realitat viva i molt activa_MEDIA_2 /
«Efectivament, les figures rellevants de la teologia de l'alliberament són persones grans i, com a tal, com l'expressió del que va ser, està molt gran, si no és que ja està morta... Avui dia ja no hi ha més tema de la teologia de l'alliberament, que havia estat plantejada amb una base sociològica que no quadrava amb la base teològica».
No són afirmacions aquestes de sectors lefebvristes o neoconservadors, ni de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Han estat pronunciades per monsenyor Carlos Aguiar Retes, totpoderós president del Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM) en un moment tan significatiu com la trobada del CELAM amb el papa Francesc, quan el Vaticà està donant mostres d'acostament a aquesta teologia.
Davant les crítiques rebudes per un menyspreu tan gran envers la teologia de l'alliberament (TA), l'arquebisbe Aguiar ha volgut matisar-les amb unes declaracions a Noticelam, que, segons el meu parer, han posat més en evidència el seu rebuig d'aquesta teologia. Critica l'existència d'un corrent basat «en l'anàlisi marxista que va portar a una ideologització del missatge evangèlic» i defensa la necessitat de reencaminar-la amb el desenvolupament d'«una teologia de l'alliberament amb una base bíblica espiritual».
¿Què revelen unes afirmacions i altres: ignorància, manipulació o intent de confondre el desig amb la realitat? Fos una cosa, una altra, la tercera, o totes tres a la vegada, m'agradaria informar el president del CELAM de l'estat actual de la TA, molt lluny de l'ancianitat i molt més encara de la mort. La TA és un dels corrents més creatius del pensament cristià nascuts al sud, lluny dels centres de poder polític, econòmic i religiós, amb senyes d'identitat i estatut teològic propis. No és, per tant, una sucursal de la teologia elaborada al nord. Tot al contrari: ha trencat l'eurocentrisme teològic.
És objecte de sospita des dels seus orígens, i molt especialment durant els pontificats de Joan Pau II i Benet XVI. Ha rebut acusacions molt gruixudes i indemostrables com defensar la violència, ser una sucursal del marxisme, introduir la lluita de classes a l'Església... Molts dels seus cultivadors han estat condemnats, destituïts de les seves càtedres i els seus llibres han estat sotmesos a censura. La més greu de les condemnes va ser la dictada en la instrucció sobre alguns aspectes de la TA, redactada l'any 1984 pel cardenal Ratzinger i ratificada pel papa Joan Pau II.
Malgrat la persecució de què ha estat objecte, no s'ha rendit a l'ortodòxia vaticana, ni ha renunciat a les seves primeres intuïcions ni al principi alliberament, però tampoc s'ha quedat a la foto fixa dels seus orígens, ja que no és una teologia perenne, immune als canvis, ni de la raó pura, sinó una teologia de la raó pràctica, que es reformula i reconstrueix en els nous processos d'alliberament.
Igual que la TA en els seus orígens va voler respondre als desafiaments del continent llatinoamericà de llavors, segueix fent-ho avui i s'elabora a partir dels nous subjectes que estan emergint i que protagonitzen els canvis estructurals a la societat i les religions: les dones doblement o triplement oprimides, la Terra, sotmesa a la depredació del sistema de desenvolupament cientificotècnic de la modernitat, la pagesia sense terra, els pobles indígenes i les comunitats afroamericanes, humiliades durant segles de dominació imperial, les col·lectivitats excloses a causa de la globalització neoliberal, les religions oblidades, les identitats sexuals no reconegudes.
toteS sÓN alteritats negades que conformen les diferents cares de la pobresa i a les quals la TA reconeix com a subjectes actius, que estan contribuint a la superació del racisme, el sexisme, el classisme, l'homofòbia, els fonamentalismes i a la lluita contra els etnocidis, genocidis i biocidis causats pel paradigma de desenvolupament occidental. D'aquí han sorgit noves tendències teològiques de l'alliberament: teologia feminista, indígena, afrodescendent, camperola, ecològica, teologia del pluralisme religiós... Tot un mosaic que conforma el plural panorama de la TA, que no és una vella moribunda, sinó que segueix viva i activa. Avui està present al Fòrum Social Mundial, on ha creat el seu espai religiós alterglobalitzador, el Fòrum Mundial de Teologia i Alliberament.
Si Aguiar Retes vol enterrar-la, ho farà amb una realitat viva, i això és un delicte més greu que el de considerar-la vella o morta. ¡Que lluny que està dels bisbes que van iniciar el paradigma de l'Església de l'alliberament a la II Conferència de l'Episcopat Llatinoamericà a Medellín el 1968!
