Compte amb els murs

Encara passarà algun temps fins a conèixer totes les claus de l'abdicació de Joan Carles. Si les coses estaven tan ben planificades com s'ha dit o si tot va ser més improvisat, davant una situació que es deteriora ràpidament. La versió més benèvola ens diu que el Rei, conscient de la greu crisi institucional i política (a més de l'econòmica), va decidir posar-se al capdavant de la regeneració del sistema. Si fos així, la iniciativa no deixa de ser arriscada coneixent la nostra classe política, perquè la possibilitat que Felip es quedi tot sol en la sortida de la trinxera és molt elevada i implica que el nou Rei pugui emportar-se els mastegots d'un bàndol i de l'altre al quedar en terra de ningú.

D'indicis que les coses no estaven tan rumiades ja en tenim alguns, com el barroer  aforament exprés de Joan Carles i família, inèdit a Europa, i més estrany encara quan aquests dies podem veure un Sarkozy imputat declarant davant els jutges després de perdre la seva condició de president de la República.

Fa la impressió que la dreta d'aquest país, conscient del deteriorament del sistema, s'ha llançat a aixecar murs de contenció sense solta ni volta, a l'espera que la incerta recuperació econòmica torni les coses al seu lloc. Ho veiem des de fa mesos amb la qüestió catalana, ho constatem amb el nyap de la reforma fiscal, pensada per poder arribar amb una mica  d'oxigen a les cites electorals del 2015, i ho ratifiquem amb la cacicada que pretén modificar la llei electoral per donar l'alcaldia a la llista més votada, a la brava, sense plantejar segona volta o altres alternatives. Una alcaldada pensada en la quantitat de places que una esquerra plural podria prendre-li el maig vinent al PP.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aniversari

En aquest any de commemoracions se'n compliran 25 de la caiguda del mur de Berlín. Res feia preveure abans d'aquell 9 de novembre que la mola de formigó s'esfondraria. N'hi va haver prou amb una frase mal interpretada perquè en poques hores una marea humana convertís aquella barrera infranquejable en souvenir per a turistes. Compte de fiar-se de la solidesa del mur quan l'edifici està podrit. Es pot ensorrar i sepultar el més confiat.