La roda
Estar a l'altura del problema
Amb l'aparició de Podem s'han visualitzat tres tipus de reaccions: l'adhesió inqüestionable, l'excessiva atenció dels que volen estar a la cresta de l'onada o la criminalització. Res de nou, per cert, en l'estratègia dels que ja van fer el mateix en el passat relacionant el president Zapatero o l'Estatut amb ETA. Però no hi ha cap indici per pensar que el PSOE, el gran interpel·lat per la nova formació del nou Pablo Iglesias, estigui articulant un projecte que respongui als mals a què apunta el nou partit.
Resulta paradoxal que un règim totalitari, com va ser la Unió Soviètica, contribuís tant al desenvolupament dels drets socials a l'Europa continental. L'amenaça comunista va consolidar l'Estat de benestar, en part, gràcies a una socialdemocràcia i una democràcia cristiana conscient que, si no garantia uns mínims, la societat europea podria acabar entusiasmada per un sistema alternatiu. Però una vegada desapareguda l'alternativa, desapareguts els incentius per desenvolupar polítiques de benestar.
Les institucions de l'Estat, i amb elles els grans partits, són incapaces de donar resposta a les dues grans amenaces que tenen davant seu. Amenaces que en un altre temps o un altre lloc serien oportunitats, i amenaces que, en tot cas, són també alternatives. L'obcecació per evitar una consulta a Catalunya i la resignació de no plantejar un projecte que s'enfronti a poders no democràtics acabaran fent majoritaris plantejaments que -encertats o no- són els únics que proposen projectes genuïnament polítics. Mai en els últims anys el PSOE havia tingut tan poc poder i, no obstant, mai en els últims anys la història ha depès tant d'ells. No obstant, no hi ha símptomes d'estar a l'altura.
