La lluita contra el frau
Paradisos i subterfugis fiscals
Cal una eficaç col·laboració internacional perquè no s'esquivi o es redueixi el pagament de taxes
El 30 de juny va finalitzar el termini perquè tots complíssim les nostres obligacions fiscals. Hisenda ha de recaptar recursos per finançar el bon funcionament de l'Administració i el desenvolupament de les polítiques públiques econòmiques i socials.
Intermón Oxfam va presentar, el 28 de maig passat, un estudi que afirmava que els ciutadans paguen 46 vegades més impostos que les empreses i van aportar el 2011 gairebé el 92% de la recaptació total de l'Estat, a través de l'IVA, l'IRPF i els impostos especials. El sector empresarial, el 8% restant. Però la immensa majoria de les empreses són pimes que, en l'actual context de crisi, fan el que poden per tirar endavant i no tancar davant la pressió dels grans grups empresarials. Els peixos grans es van menjant l'espai vital de les petites pimes ofegades pel difícil accés al finançament. L'Estat no pot pressionar fiscalment encara més les castigades classes mitjanes i baixes ni les asfixiades pimes i autònoms. Han de pagar també els que més guanyen. Però això no sempre passa.
La qüestió clau és que la pressió i el control fiscal, a nivell estatal i internacional, no recau en la mateixa mesura sobre tots. I seguirà sent així si no s'estableix una cooperació internacional millor i més eficaç per lluitar contra el frau fiscal de les persones físiques i jurídiques que compten amb grans recursos i mitjans per aprofitar-se de la llibertat de circulació de capitals a nivell mundial.
No s'afronten amb decisió dos problemes: l'existència de paradisos fiscals i el control de les maniobres d'optimització i enginyeria fiscal practicades per grans fortunes i empreses multinacionals. Una situació, injusta i escandalosa, que persisteix perquè molts Estats la permeten per activa o per passiva, amb la participació interessada del sector financer internacional, cada dia més poderós gràcies a la globalització.
Nicolas Shaxson analitza en el llibre Las islas del tesoro la crua realitat dels paradisos fiscals. Una densa xarxa de països que mouen els capitals internacionals, molts especulatius, d'un lloc a l'altre del planeta. Circulen a través dels grans centres financers com la City de Londres i Wall Street. Londres és la capital mundial dels multimilionaris, També París, Frankfurt, Hong Kong, Singapur i Sydney competeixen per rebre i canalitzar els capitals dels països emergents, sobretot xinesos, russos, àrabs, des de paradisos fiscals o cap a aquests.
La UE ha reaccionat. Brussel·les ha aprovat una directiva contra el secret bancari que impulsarà l'intercanvi automàtic de dades fiscals i bancaris entre els Estats. Aquests hauran d'incorporar-la a les seves legislacions internes abans de l'1 de gener de 2016. També l'OCDE pressiona Suïssa i Singapur perquè posin fi al secret bancari. Però l'eficàcia final de les mesures internacionals adoptades dependrà de la voluntat dels Estats. I ja hem vist com la taxa Tobin amb un contingut de mínims es va endarrerir una vegada més per falta de suport estatal fins a 2016.
Les grans empreses multinacionals abusen de la diversitat d'estructures fiscals estatals i internacionals, aplicant estratègies d'optimització per aconseguir esquivar o reduir el pagament de més impostos. Jugant amb les normes es produeix una distorsió entre els llocs on operen i aconsegueixen grans beneficis i les seus on els declaren i paguen menys. La Comissió Europea va anunciar l'11 de juny una investigació formal sobre els generosos règims fiscals que beneficien multinacionals a Irlanda, Holanda, Luxemburg, que podrien constituir ajudes o subvencions estatals contràries al dret europeu de la competència. Empreses com Apple, Google, Starbucks i Fiat estan al punt de mira. Convé recordar que, mentre a la UE la taxa mitjana de l'impost sobre les societats és el 23%, a Irlanda és un 12,5%. També l'OCDE té un mandat del G-20 per a un pla d'acció contra l'optimització fiscal.
multinacionals que operen a Espanya gairebé no paguen impostos i canalitzen els seus beneficis cap a l'exterior. El 19 de gener, un diari va informar que la suma dels impostos de societats pagats el 2011 de les filials a Espanya dels gegants Apple, Google, Amazon, Facebook, eBay, Microsoft i Yahoo va ser d'unicament 1.251.608 euros.
Fa molt de mal constatar que, mentre els poderosos grups aporten molt poc o gairebé res a la Hisenda pública, l'anunciada reforma fiscal del Govern podria afectar la deducció fiscal aplicada a les indemnitzacions que cobren els treballadors acomiadats. Si ningú hi posa remei, seguiran recaient sobre els ciutadans els esforços més imporants per sortir d'aquesta crisi.
Professor de Dret d'Esade.
