Per condemnar-los se'ls ha d'agafar

Els greus fets del 15 de juny del 2011 coneguts per tothom, que van consistir en l'assalt a molts diputats que assistien a una sessió del Parlament, s'han saldat amb una condemna molt lleu per una falta de danys (pintar la caçadora d'una diputada). L'absolució per part de l'Audiència Nacional dels 19 acusats contra els quals es demanava més de cinc anys de presó ha causat perplexitat.

¿S'han tornat bojos els jutges? No ho sembla: han aplicat les regles de la llei i del sentit comú al procés penal, cosa que és el que solen fer diàriament. Perquè existeixi una condemna penal s'han de donar dos elements: l'existència d'uns fets punibles (aquí salten a la vista) i un autor o autors a qui imputar aquests fets. No obstant, la sentència entén que no ha quedat establerta la identitat dels autors i que per tant els ocupants del banc dels acusats havien de quedar lliures. Fets encara més greus (assassinats, violacions, atemptats terroristes, etcètera) queden, en moltes ocasions, impunes. Aquesta, per ara, serà una d'aquelles ocasions.

¿Per què no s'ha pogut condemnar per aquelles accions els acusats? Perquè la seva identitat no ha quedat acreditada ni policialment ni pericialment. Amb les proves de què han disposat els jutges en el judici oral

-que és on valen les proves, aquí i només aquí- no han pogut establir que els ocupants del banc dels acusats fossin els responsables dels delictes que se'ls imputaven. En part, perquè es va produir una deficient actuació identificadora de la policia judicial

-els Mossos d'Esquadra- i del mateix instructor que va donar per bones imatges que pretenien ser identificadores dels presumptes responsables i que no haurien d'haver d'entrar mai en el procés; i, en part, perquè amb unes proves videogràfiques, amb alguns errors segons indica la sentència, es pretenia per la policia judicial oferir un discurs narratiu dels fets -funció que correspon en exclusiva al jutge- i no merament identificatiu. Això al marge d'alguna inacceptable lesió del dret de l'assistència lletrada al detingut.

Per si no n'hi hagués prou, els diputats-víctimes-testimonis que van deposar en el judici van fer unes declaracions de perfil baix i en cap cas van reconèixer els seus concrets agressors davant el Parlament. En algun cas, com estableix la sentència, alguns dels presumptes agressors no només no van agredir sinó que van protegir diputats dels violents colèrics.

Notícies relacionades

Una sentència amb excés de 'bonisme'

Parlament, Govern i fiscal recorreran la sentència del setge a la Cambra

Admesa l'absència d'autors a qui fer responsables dels fets que es jutjava no quedava sinó l'absolució. Que la sentència es complementés amb argumentacions sobre el contingut constitucional dels drets de manifestació i reunió que l'Audiència Nacional interpreta com a límit de les disposicions penals i no al revés, és una cosa que podrà agradar més o menys, però és, florilegis al marge, d'una tècnica jurídica irreprotxable, en consonància amb la jurisprudència constitucional, espanyola i europea, vinculant.

Perquè els violents no se surtin amb la seva en una altra ocasió tocarà fer les coses millor.