Els nostres colors, la seva samarreta
Va haver-hi un temps en què el debat de si el Barça havia de portar publicitat o no a la samarreta era una qüestió d'identitat, de principis i tradició. L'any 2003, nouvingut en Joan Laporta, en la seva primera assemblea de compromissaris va aconseguir que els socis aprovessin incloure publicitat en la samarreta. Els motius, van ser els mateixos que els d'ara: “extrema gravetat financera”. No fins a l'extrem de no tenir el suficient capital per a deixar de fer fotocòpies en color i fer-les en “blanc i negre per estalviar en tòner”. Però, com en tot canvi de govern polític, la nova directiva es va trobar amb una caixa on els números no quadraven.
Després d'alguns contactes amb patrocinadors, tots ells fallits, l'any 2006 aquesta directiva –després d'aconseguir Lliga i Champions- va fer una cosa que ningú s'esperava: pagar per lluir una marca. El Barça va signar un conveni de 5 anys per lluir Unicef en el pit, amb una contribució d'1,5 milions d'euros a l'any destinats en benefici dels nens. Una jugada que no solament feia honor al lema “més que un club”, sinó que ho portava a la pràctica. Eren els nostres colors, els nostres valors i la nostra samarreta. Era el naixement d'un concepte que va tocar el cel amb el triomfant cicle de Guardiola: “els valors”.
Potser ha plogut molt des de llavors, i el futbol ha arribat a un nivell de modernització que no entén de graderies. Les noves samarretes dels equips de futbol, com la nostra, corren el risc de ser més un cartell de carretera que un símbol per als seus seguidors. Després de l'engany de Qatar Foundation, que va evolucionar a Qatar Airways i va ressituar Unicef a la part baixa de l'esquena, el club informa que Beko es convertiria en el tercer patrocinador global de l'entitat. És a dir, hi haurà Beko en la samarreta i en les graderies per no posar-la en la sopa. La samarreta ja sembla un mono de carreres.
L'última vegada que em vaig comprar una samarreta del Barça oficial va ser la del sextet de l'any 2009. Dos colors, blau i grana, i un sol patrocinador: Unicef. Des que Qatar es va colar en el pit i Unicef va perdre el seu lloc, no he trobat cap raó per estalviar els gairebé 70€ que costa ja que, sí, són els meus colors, però és la seva samarreta. La que l'actual directiva del president no votat ha dissenyat i es justifica amb la situació econòmica. Ser competitius implica vendre el club? Creia que això era resultat del futbol que s’oferia.
El Barça, per si ho desconeixen, va aconseguir ser un símbol per la seva cultura futbolística que apostava per més de set homes formats en la Masia que acabaven esdevenint estrelles, no en fitxatges de 90 milions –recordin l'experiment Ibrahimovic com va acabar-. Era un club que ara no és ni l'ombra del que va ser, ja que no solament li enganxa un patrocinar a tot el que porti els colors, sinó que perd els seus valors amb situacions com les de Txema Corbella i Eric Abidal entre altres. El 2016 hi ha eleccions, massa tard vista la legitimitat de l’actual president, i el contracte amb Qatar acaba. Una bona oportunitat per retrobar allò que ens va fer grans: “els valors”.
