Estadístiques, penals i... mossegades

El 2012, Brad Pitt era nominat per segona vegada a l'Oscar al millor actor per la seva actuació a Money-ball, un excel·lent film en què es relata l'episodi de la carrera professional de Billy Beane com a mànager dels Oakland Athletics, entre els anys 1999 i 2002, en què va aconseguir que un equip amb el segon pressupost més baix de la Major League Baseball fos el segon en victòries a la fase regular, i fins i tot arribés a les sèries finals.

¿Quina va ser la fórmula màgica de Billy Beane? Senzillament, aprofitar les ineficiències del mercat a l'hora de valorar (traduir en salaris) les habilitats dels jugadors que augmenten la probabilitat de guanyar partits. Beane va generar i va interpretar adequadament les estadístiques rellevants sobre el rendiment dels jugadors i va formar un equip, en contra de l'opinió dels tècnics del club, amb les habilitats requerides per aconseguir victòries (guanyar bases, sumar carreres, eliminar batedors) i a un cost ajustat al baix pressupost de què disposava.

La innovació introduïda per Billy Beane en el beisbol professional, l'ús de les estadístiques, va ser ràpidament incorporada a la seva estratègia esportiva pels grans clubs. En aquest sentit, en el moment en què les ineficiències esmentades són conegudes per tots els clubs de manera general, les infravaloracions de les habilitats tendeixen a desaparèixer.

En qualsevol cas, és evident que la utilització  de les estadístiques ha calat en el beisbol i en els esports professionals. Les estadístiques no serveixen només per descriure el que ha passat, sinó també per prendre decisions sobre estratègia esportiva, així com decisions econòmico-esportives en la contractació. I això és particularment rellevant en un moment en què, amb els desenvolupaments tecnològics, la quantitat d'informació estadística que es recull d'un partit és un exemple més del que avui coneixem com a big data. De totes maneres, malgrat el que alguns dels seus impulsors creuen, l'ús de l'estadística per a la presa de decisions no neix amb el big data, sinó que s'està fent des de fa temps per part dels que entenen que la informació té més utilitat que la simple descripció dels fets ocorreguts.

El Mundial de futbol i el torneig de de Wimbledon, que s'acaba de celebrar, són bons exemples de l'important paper de les estadístiques en l'esport. En qualsevol cas, encara que la seva penetració en el tennis està consolidada, no sembla ser així en el futbol, on és cert que cada vegada és més gran la informació estadística recollida i presentada als mitjans, però encara predomina la idea que el futbol és un esport complex en el qual no encaixen pràctiques que sí que es donen en altres esports sobre l'ús d'estadístiques, com indicava Andoni Zubizarreta, director esportiu del FC Barcelona, en unes jornades organitzades pel club i la Fundació Ernest Lluch. Però, precisament, les estadístiques són útils per entendre i analitzar millor aquells processos complexos, com el futbol, que requereixen la identificació de regularitats. Més val una dada que cap.

Les estadístiques han de servir per a la millor gestió esportiva i econòmica en el món del futbol. Han de contribuir a evitar que la taxa de fitxatges exitosos d'un club es quedi en menys del 40% o que la meitat dels fitxatges tingui un resultat esportiu i econòmic negatiu, com ha passat al Barça des del 2008, encara que com qualsevol valoració és opinable. Cal esperar taxes d'èxit que superin el que obtindríem llançant una moneda a l'aire (pur atzar) o el que proposaria la portera del nostre edifici, parafrasejant una cèlebre cita d'un expresident.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Evidentment, no hem de pensar, ni de bon tros, que tot s'ha de confiar a les estadístiques. Aquestes requereixen la interpretació d'experts (els tècnics) i s'han de complementar amb el seu coneixement. Que serveixi d'exemple la insòlita decisió de Louis van Gaal a l'Holanda-Costa Rica de substituir el seu porter abans dels penals. No va ser una decisió basada en les estadístiques, ja que la taxa d'èxit de Krul, l'elegit, era d'un de cada deu. Va ser una decisió basada en el coneixement dels seus jugadors, més enllà dels números.

Ara que sembla fet el fitxatge de Luis Suárez pel Barça, podríem preguntar-nos si la informació estadística sobre la seva conducta al camp encaixa en el conjunt de valors que representa el club blaugrana. Alguns, els que defensen la contractació, diran que «a la tercera (mossegada) va la vençuda». Uns altres, entre els quals m'incloc, opinen que «on n'hi ha tres (dos) n'hi ha quatre (tres)». Com a soci m'agradaria equivocar-me, però l'estadística de la seva trajectòria sembla més a prop d'aquesta última afirmació. Tant de bo sigui més rellevant el coneixement dels tècnics.