Al contraatac
¿Quo vadis, PSOE?
Gairebé totes les coses importants que ens passen a la vida són una carambola. L'a-mor n'és un exemple i el que li acaba de passar a Pedro Sánchez, nou secretari general del PSOE, un altre més. Si Eduardo Madina no s'hagués entestat en «un militant, un vot» hauria estat impossible que un desconegut arribés a la cúpula del partit. Per a un home que va perdre una cama en un atemptat etarra, la paraula tragèdia deu tenir un camp semàntic molt estricte, però sens dubte el que acaba de passar-li a Edu Madina en les eleccions internes és qualsevol cosa menys una comèdia. La multiplicitat de teories que acompanyen l'anàlisi del que ha passat és divertidíssima. Pot sentir-se i llegir-se una cosa i la seva contrària. La desorientació és monumental. Sánchez és al mateix temps el mimat i el perseguit per l'aparell. El més moderat i el més radical.
Si la paraula dels polítics té poc valor, s'haurà d'esperar els fets que les ratifiquin o no. Que el nou SG socialista era el preferit dels conservadors era una llegenda que sabíem que duraria tant com una faldilla de lli ben planxada. N'hi va haver prou que ordenés votar contra Juncker com a president de la UE perquè fos assenyalat com un irresponsable que incompleix la paraula donada. No la seva, la de Rubalcaba, és clar. Encara no han entès que el nou SG ja no és el que va adquirir aquell compromís. És més, va guanyar les eleccions per haver proposat oposar-se a Juncker i el que representa.
El nou líder del PSOE no ho té fàcil. La primera espasa de Dàmocles són les primàries per al cartell de la Moncloa. Unes primàries que no tenen sentit, excepte el suïcida. Però els seus detractors l'hi recordaran sense treva, ignorant que altres eleccions internes són més que un tret al peu, un tret de gràcia. PP i Podem estan esperant per repartir-se el que queda del botí.
Els escenaris
Dibuixem escenaris: tres mesos després d'escollir un nou secretari general i haver celebrat un congrés, tornaran a preguntar-se, com una calavera hamletiana, si Pedro és o no el millor candidat a president del Govern. O sigui, d'aquí tres mesos faran una segona volta. ¿És això? I si guanyés un altre o una altra candidata, s'hauria de fer un nou congrés per donar resposta a la desautorització del SG. I així ad infinitum mentre el senyor Mariano toca el xiulet, mana ferms i segueix llançant decrets llei fins que al país no el conegui ni la mare que el va parir, que diria Guerra.
Vostès veuran, senyors i senyores socialistes. Vist des del marc de la finestra, o es posen amb, sobre, darrere… Pedro Sánchez o la preposició que els perseguirà serà la de sense. Sense espai electoral, devorats a dreta i esquerra per partits que no perden el temps amb menuderies. Deixin de mirar-se el melic i mans a l'obra.
